Havíem tingut ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, d’afegir-nos al grup en ocasió d’uns dies de vacances l’estiu de l’any 2016, i quan tenia noticia d’aquesta activitat aquest any 2017, ens plantejàvem fer una escapada des de Castellar del Vallès.
Aprofitàvem per banyar-nos a Vilafortuny, per fer un deliciós sopar al Pósito, i ens afegíem a la ballada del dijous 13 de juliol de 2017.
Coincidíem am un grup que venia del Montsià – terra amb la que tinc vinculacions familiars i afectives - els Sheriffes, la trobada possiblement em permetrà obtenir imatges si més no de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge.
Mentre anava retratant les evolucions de les balladores – les dones son majoria – aprofitava per xerrar amb uns i altres, ara en català, ara en castellà, i intercanviava alguns mots – pocs- en francès i angles amb les persones que feien de ‘públic’. L’encant ‘especial’ de Cambrils curiosament els perceben tnt els aborígens com els visitants.
Les dues hores – com sempre – passaven en una revolada, i ens acomiadàvem del Joan Seminola, de la seva esposa, del grup de les Palmeres i dels Sheriffes.
En el viatge de tornada – quasi dues hores , ja sabeu que diuen dels gats i de la nit – pensava en la possibilitat de que també els amics del Country de Castellar del Vallès, els de Country 100MENAT, s’afegeixin a alguna d’aquestes ‘escapades’. Només l’espai on es fa la ballada em fa témer que podríem morir d’èxit, el dijous comptava que la capacitat màxima no supera les 50 persones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario