TROBADA COUNTRY A PREMIA. MITJA ENTRADA.

Estàvem convocats a la Plaça de la Sardana a les 10,30 per retrobar-nos amb els amics, i fins les 14,30 aprendre , ballar, i/o escoltar música country – que amb el temps indicat, ocasió hi ha de fer-ho tot -.

Quan anava a demanar al spiker que anés prenen nota dels diferents pobles, comentaven la diferència – molt acusada – d’assistents en relació a la ballada de l’any anterior; ho xifro estimativament en la meitat 500 enlloc de 1.000.

Mentre recollia imatges tenia ocasió de saludar amics de :

Arenys
Argentona
Barcelona
Canet
Castellar del Vallès
El Pont de Vilomara
Gavà
La Garriga
Malgrat
manlleu
Mora d'Ebre
Pineda
Premià
Principat d'Andorra
Sabadell
Sant Feliu de Llobregat
Sant Pol
Sentmenat
Taradell
Terrassa
Vic

Tot es desenvolupava amb normalitat ; els diferents grups que participaven en la ballada, s’anaven succeint sota la pèrgola, fins que els amics del Pont de Vilomara, [ la Capital mundial de les tines ], ens oferien una ballada en cadira de rodes; per reivindicar – si cal fer-ho – que ballar Country està a l’abast de tothom, i per explicar-nos que el dia 3 de juliol a les 18,00 volen intentar superar el record Guinness de la línia més llarga de ball country, us en donaran informació detallada a countrybagesclub@hotmail.com

Per explicar-se la davallada d’assistents , hom recordava ; que demà és festa a Barcelona i altres poblacions; que avui feia sol i una certa caloreta, i això convida a anar a la platja,... finalment però s’imposava la raó; el país tem que la crisis acabi en fallida, i un més i altres menys tothom retalla despeses.

Invoquem en aquest indret una vegada més a la Mare de Déu, prop hi ha la capella ermitana de Santa Maria de la Cisa, documentada el 1371, on es venera una imatge gòtica del segle XV que, segons una habitual tradició, hauria estat trobada per una pastora en una cova al voltant de la qual s’hauria construït la capella. La veneració dels pobles de la costa (Premià de Mar, Vilassar de Mar i el Masnou) va fer que s’hi apleguessin una gran quantitat d’exvots, molts dels quals són de tema mariner.

Ens acomiadàvem prop de les 14,00 dels amics de Premià.

© Antonio Mora Vergés

COUNTRY, LA DANSA SOLIDARIA.

Rebia un e.mail de l’Enric, Cldsf Sense Fronteres, amb el següent text :
Tipo: Fiesta - Fiesta benéfica
Fecha: Domingo, 16 de mayo de 2010
Hora: 11:00 - 14:00
Lugar: PAVELLÓ ESPORTIU DE SENTMENAT (Junt l'Ajuntament)
Calle: Avinguda. Anselm Clavé, 33 (Carrer principal de SENTMENAT)
1ª Gran Festa de COUNTRY LINE DANCE SENSE FRONTERES. Entrada a 1 euro que donarem a la Fundació "EL SOMNI DELS NENS" que ajuden d'entre altres tasques a portar a terme els somnis de nenes i nens que pateixen malalties oncològiques, cròniques o greus amb l’objectiu d’aportar una dosi d’il•lusió que ajudi a generar una actitud positiva al llarg dels tractaments o a superar moments d’extrema dificultat física o anímica. http://www.elsomnidelsnens.org/
Ningú del nostre grup hi pot faltar!!! US ESPEREM A TOTES I TOTS!!! Activitat oberta a tothom.
Col•labora: Ajuntament de Sentmenat i la Societat Coral de Sentmenat

Quan arribava al Pavelló constatava l’èxit de la crida, per damunt de 300 persones ballant a la pista, i un centenar llarg d’acompanyants i badocs atrets per la música.

L’Enric em confirmava la presència de persones d’arreu, sense però haver fet la crida per la megafonia i demanar la procedència dels balladors. Mentre feia la tasca de recollir imatges saludada amics de :

Castellar del Vallès
Palau de Plegamans
Rubí
Sabadell
Sentmenat
Terrassa

La Carmen Estrada, de l’àrea de Coordinació i Projectes de la Fundació el somni dels nens, m’explica alguna de les moltes activitats que de forma voluntària i desinteressada duen a terme. Em confesso profundament admirat per la tasca que desenvolupen i que succintament trobareu explicada a la seva pàgina :

Somnis de nenes i nens malalts

Realitzem els somnis de nenes i nens que pateixen malalties oncològiques, cròniques o greus amb l’objectiu d’aportar una dosi d’il•lusió que ajudi a generar una actitud positiva al llarg dels tractaments o a superar moments d’extrema dificultat física o anímica.

Només duem a terme somnis quan ho sol•liciten els responsables del tractament dels nens (mestres de les escoles d’àmbit hospitalari, metges, psicòlegs o assistents socials), o les persones responsables dins les associacions de pares de nens amb malalties oncològiques o institucions anàlogues, ja que només aquests professionals poden determinar en quins cassos la realització d’un somni pot ser un element eficaç en el tractament. Tant metges, psicòlegs o altres professionals responsables dels nens, com els responsables de la fundació procurem potenciar els somnis que impliquen una vivència o experiència, i que tenen un impacte profund en el nen.

Bona part dels somnis que ens demanen no es compren amb diners sinó que es fan realitat gràcies a poder disposar de contactes que obren portes i ens permeten accedir a les persones o entitats que fan possible la seva realització. A la fundació comptem amb una extensa xarxa d’Amics del Somni dels Nens que ens ajuden en aquest sentit posant a la nostra disposició els seus contactes.

També duem a terme el que anomenem “Els Somnis del Somni” que son activitats especials per a nenes i nens malalts que organitzem des de la fundació i oferim als diversos hospitals, institucions i cases d’acollida (visites als entrenaments del Barça, a les curses de cotxes i motos al Circuit de Catalunya, etcètera.).

Ens acomiadem a les 13,30 del Pedro, la Vicky, la Rosa, i la resta d’amics.

La ballada ha estat un èxit absolut !.

Felicitats Enric !

© Antonio Mora Vergés

BALLADA COUNTRY ALS HOSTALETS DE BALENYÀ. OSONA

Ens portava a la Vicky, a la Maria Jesús i a l’Antonio fins als Hostalets de Balenyà el diumenge 9 de maig una convocatòria de l’Associació Country d’Osona : ballada des de les 11,00 fins a les 14,00 a la Plaça Josep Espona, prop de l’església parroquial de Sant Fruitós.

La Vicky, la Maria Jesús i l’Antonio, fèiem prèviament una visita del Santuari de la Mare de Déu de l’ajuda.

La ballada començava amb puntualitat catalana , i anava saludant amics de :

Artés
Castellar del Vallès
Castellterçol
Els Hostalets de Balenyà
Granollers
Gurb
La Garriga
Moià
Sant Quirze de Besora
Sentmenat
Terrassa
Vidrà
L’ Associació Country Osona

Y quan aquests darrers assumia el compromís de fer-los arribar la crònica al seu e.mail countryosona@hotmail.com

Comptava fins a 150 persones entre balladors i públics, quantitat que atesa la incertesa climatològica cal considerar òptima.

El matí, ara amb sol, ara amb núvols, ara amb vent, ha respectat força les previsions dels amics de l’ Associació Country Osona, que constitueixen un veritable referent en aquesta contrada.

Feia poca estona que el campanar de Sant Fruitós, havia tocat les 13,00 quan ens acomiadàvem. Com tothom intentem fer compatibles l’afecció i l’obligació.

M’explicaven a cau d’orella els organitzadors que estant treballant en una convocatòria ‘especial’. Estarem atents.

© Antonio Mora Vergés

COUNTRY A CAN FONT. LA BALLADA EN COSTA

El diumenge 2 de maig de 2.010, el sol lluïa en les primeres hores del mati, aviat el cel s’emplenava de núvols foscos que anunciaven la rufa, anàvem amb la Maria Jesús Lorente Ruiz, fins a Can Font on celebraven la Festa de la Primavera, sota el lema; Revivim els mercats d'abans!, s’anunciava la presencia d’una trentena de paradistes, tallers i activitats diverses durant tot el dia. Ens interessava particularment que de e les 11 i les 13 hores tindria lloc una ballada Country en la que s'ensenyarien entre dos i tres balls, i fins a les 14 hores - si el temps ho permet - es podrà ballar.

El meu sisè sentit m’aconsellava endur-me la màquina de retratar; finalment però marxava sense; sortosament coincidíem amb l’Albert Priego Ferrer que gentilment m’enviarà les imatges que ha recollit via e.mail.

El lloc, al costat del Restaurant Can Font, en un carrer amb pendent, comporta un sobreesforç notable per als balladors, tot i això comptava fins un centenar de persones, força menys de les que en altres circumstàncies meteorològiques haguessin vingut.

Marxàvem quinze minuts abans de les 14,00 hores, sonaven les notes de Cliketi Clack , els darrers balladors tenien un ull posat al cel i l’altre en el ferm irregular del carrer en pendent.

Finalment el temps respectarà la ballada i la Festa de Primavera de Can Font.

Està clar que al bon Déu li agrada el Country !

© Antonio Mora Vergés