Pujàvem la Rosa Salvador Aixendri, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins al turó més alt de l'entorn de Palau-solità i Plegamans anomenat la Serra, per fer la clàssica fotografia que encapçala la crònica de les ballades country, en aquesta ocasió la feia davant del mal dit castell de Plegamans del que ens diu la descripció tècnica que és un edifici quadrangular de planta baixa, primer pis, golfes i pati central.
La torre original, de finals del segle X o principis del XI, de planta rectangular, va ser reformada en el seu alçat entre els segles XIV i XV, en època més antiga es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre, probablement durant el segle XII es va afegir a la part exterior de la muralla de migdia una gran sala amb dos arcs de mig punt,es van afegir altres dependencies de manera que el conjunt adquirí la forma de planta quadrada amb un pati central, la reforma que es va fer entre els segles XIV i XV va atorgar al conjunt la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia.
Aprofitava que l’església de Sant Genis estava oberta per recollir també una imatge del seu interior bellíssim.
Advertia importants absències – en nombre i en qualitat - mentre saludava als amics que assitien com nosaltres a la V Marató Country; comparativament em semblava veure un menor nombre de balladores, i potser un creixement en quan al nombre d’espectadors.
Feia la meva feina – retratar als que ballen i xerrar amb els que no ho fan – i aquí en teniu una petita selecció :
Quan paraven per sopar, ens acomiadàvem dels amics que degustarien l’entrepà amb botifarra, i retornàvem a Castellar del Vallès.
La celebració del correfocs deixava sense places d’aparcament el centre de la Vila, sense que salpiquéssim veure cap indicació per deixar en vehicle en un espai habilitat ad hoc – ho anotem com a element a millorar en futures ocasions - ; Palau-solità i Plegamans ‘cremava’ literalment al voltant de les 22:00 hores del dissabte 30 d’agost.