domingo, 20 de diciembre de 2009

SENTMENAT, L’HIVERN I EL COUNTRY

Gèlid és l’adjectiu que defineix millor l’ambient que teníem al Vallès Occidental el diumenge 20 de desembre de 2.009; ens havíem aixecat com tots els dies abans de les 7,00 del mati, desprès d’esmorzar acompanyaria a la meva sogra, la Maria fins a Sabadell, malgrat la seva recent intervenció quirúrgica volia estar tantes hores com fos possible al costat del sogre, el Manel, ingressat a l’edifici del VII Centenari, dins del complex Sanitari del Parc Taulí.


A la tornada m’entretenia trencant el glaç – de quasi dos centímetres – que s’havia format al petit estanyol on nedaven mitja dotzena de peixos de colors, i un cop feta la feina despatxava la revisió habitual del correu electrònic on rebia noticia de la publicació a manresainfo.cat d’un article sobre el Pont de Sant Antoni d’Avinyò, i a elripolles.info la darrera crònica sobre Vallfogona de Ripollès.


Per qüestions de salut la meva esposa la Maria Jesús , feia força temps que molt a contracor, no participava en les ballades country que regularment organitzaven els amics de Castellar del Vallès, i els de Sentmenat; per la mateixa raó les darreres cròniques publicades al coneixercatalunya.blogspot.com , s’havien fet – per dir-ho de forma tècnica – amb material d’arxiu.


Cap a les 11,00 agafàvem el cotxe i decidíem afegir-nos a la ballada dels amics de Sentmenat, convocada al Pavelló d’Esports. No podia resistir – hi ha coses que ens superen – recollir imatges de la casa fortificada dels Sentmenat,




ara de titularitat municipal on s’estan executant obres de restauració i manteniment.

Començaven desprès de l’alegria de la retrobada, un minso nombre de balladores – hi havia com sempre més dones –








que s’anirien incrementant fins la cinquantena al voltant de les 13,00 hores, quan la Maria Jesús decidia donar per acabada la matinal.


Quan m’acomiadava dels amics del country amb els millors desitjos per les properes festes de Nadal i Any Nou, pensava en la boníssima gent d’aquesta Nació anorreada una vegada i altra pels seus mals veïns.


Nosaltres ,com l’Espriu – a qui manllevem els seus versos - :


ens quedarem aquí fins a la mort,
perquè estimem –
cadascú a la seva manera – amb un desesperat amor,
aquesta pobra, trista, bruta i dissortada Pàtria !


Renovem – una vegada més- la nostra Carta als Reis perquè finalment a Catalunya es pugui viure en Pau i Llibertat.


© Antonio Mora Vergés

sábado, 19 de diciembre de 2009

Country terapèutic

Em refereixo al mot del grec clàssic therapeutikós , que te un significat particularment bonic 'que es cuida d’ algú'.



El dissabte 19 els amics del Country Line Dance Sense Fronteres, arribaven fins a Castellar del Vallès, per fer una ballada a la Residencia coneguda popularment com “ L’hospital “ , com espectador em permeto qualificar-la d’èxit total, tot i reproduint-vos les paraules de l’Enric Bertomeu Fernández, promotor i ànima d’aquest col•lectiu :




la ballada a la residència d’avis de Castellar va ser molt entranyable, tots els avis gaudien dels nostres balls i fins i tot algunes avies es van atrevir a fer els seus passets amb nosaltres





Varem anar ... 50 membres del grup, i tots molt entregats als avis.



Els varem regalar 50 gorres de Pare Noel i van estar molt contents.






També varem homenatjar a dues avies de 100 i 106 anys regalant-les una xapa del grup.


Ens van obsequiar amb una felicitació nadalenca i amb uns carquinyolis i mistela.


L’Enric, modestament fa omissió de l’alegria immensa que aquesta ballada va portar als residents, als treballadors de la Residencia, i fins – com en el meu cas – als familiars que en varem gaudir a cor que vols.




En aquest – en puc donar fe - cas la ballada va exercir efectivament un clar efecte terapèutic.




Em complau deixar testimoni escric de l’agraïment als amics del Country Line Dance Sense Fronteres per aquesta meravellosa tasca que duent a terme.


(c) Antonio Mora Vergés