BALLADA NOCTURNA DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Ens havien convocat la revetlla de Sant Pere, a les 22,00 hores al començament de l’Avinguda Sant Esteve, els Amics del Country de Castellar del Vallès tenien previst dur a terme una Ballada fins a les 00,00 en el marc de la ‘Nit del Comerç’.

Sentíem la música i comprovàvem que la calçada acollia un bon nombre de balladores ‘locals’, i entre d’altres llocs de les veïnes poblacions de Sabadell i Sentmenat.

L’Avinguda Sant Esteve era un formiguer, espectadors, persones que sopaven al carrer, que entraven o sortien de les botigues,... la resposta del veïnat, confirmava l’encert de l’acció dels comerciants. Més enllà de les vendes puntuals en horari nocturn, l’èxit el podrem mesurar a mig i curt termini, en forma d’increment en el consum local. Uns i altres, veïns i botiguers, compartim el mateix anhel, que Castellar del Vallès sigui un indret on sigui fàcil trobar TOTS els serveis, amb qualitat i al preu just.

La fèiem petar amb amics que raons de salut – ja superades sortosament – han estat absents durant un temps; amb persones nascudes a Castellar del Vallès que viuen – i treballen – lluny de Catalunya, ...

Fins i tot tenia ocasió de retratar diferents moments de la Ballada :

Tancàvem quan Sant Pere prenia possessió del dia que té assenyalat, i en el que – com cal fer – felicitem a tots les persones que porten aquest nom, en qualsevol de llengües que s’enraonen al món.

Ho feia personalment al PEDRO, que a més fa anys, 20 em sembla.

COUNTRY CASTELLAR. CANVI DE CICLE

Coincidien el dijous 27 de juny de 2013, la ballada de fi de curs 2012-13, amb l’ adéu-siau al Xavier i la Montserrat. En el lliurament de regals l’expressió ‘ ens han retallat l’estiu’ palesava un l’especial sentit de l’ humor que sens dubte ‘trobarem a faltar’.

Els canvis – no sempre volguts – ens modulen i ens fan madurar; hem de fer més que acceptar-los, hem d’integrar-los en la nostra quotidianitat, i assumir que la vida segueix.

Hauríem de fer com els infants, i mantenir activa la nostra capacitat de sorprendre’ns; d’això va l’existència humana.

Ens anirem retrobant en més ocasions – el nostre és un petit país - , i uns i altres podrem explicar-nos coses ‘noves’.

Feia la meva part de la feina, i retratava alguns moments de la ballada.

Ja era divendres quan ens acomiadàvem del Xavier i la Montserrat.

BALLADA DE FESTA MAJOR DE CAN RULL

Els Amics del Country Sabadell ens convidàvem a les 19,00 hores del dissabte 15 a l’IES Sabadell, del carrer Sant Isidor 40, on es duria a terme una Ballada, dins dels actes de la Festa Major de Can Rull.

Comptava prop d’un centenar de balladores que gaudien a cor que vols d’una tarda solejada.

Quan ens acomiadàvem a les 21,00 el sol encara lluïa, i em reconfortava l’ànim comprovar que només a vegades plou a les ballades country de l’IES Sabadell.

BALLADA DE FESTA MAJOR A LA COLONIA D’EUSEBI GÜELL I BACIGALUPI, COMTE DE GÜELL.

Rebia un e.mail que ens convidava a la Ballada de Festa Major de la Colònia Güell, a la Plaça Joan Güell des de les 18:00 a les 21.00hores del dissabte 1 de juny de 2013, al terme de Santa Coloma de Cervelló , a la comarca del Llobregat jussà.

Anàvem la Rosa, la Maria Jesús, i l’Antonio, m’havien explicat que des del Ministeri d’Incultura i de l’Odi Racial, s’havia proposat esborrar de les enciclopèdies la figura de l’ Eusebi Güell i Bacigalupi, Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fundador d’aquesta Colònia, i exponent del Capitalisme de ‘rostre humà’ , propi de Catalunya, i absolutament oposat a la ideologia del PP.

L’ Eusebi Güell i Bacigalupi , moria el 8 de juliol de 1918; el seu fèretre va ser portat a braços pels treballadors de la Colònia Güell i Asland seguit per les autoritats: Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya; Manuel Morales, alcalde de Barcelona; Vidal i Barraquer, bisbe de Solsona: Vallès i Pujals, president de la Diputació; molts representants d'institucions i artistes com Gaudí, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

La colònia traspuava pau, alegria, tranquil•litat,...., aliena completament als auguris ‘tenebrosos’ que m’havien fet arribar.





Ens congregàvem més de dos centenars de persones entre balladores ( sempre hi ja majoria de dones a les trobades country ), i espectadors, que superarien llargament les sis-centes en el sopar a l’aire lliure.





Aprofitava per ‘veure’ més, de molt i bo, que s’amaga en aquestes terres del Llobregat jussà.





Ens acomiadàvem quan passaven uns minuts de les 20,30