miércoles, 24 de febrero de 2010

BALLADA COUNTRY A TERRASSA. UN SENYAL D’AMOR

Estàvem convocats a les 18,00 del dissabte 20 de febrer a la Plaça Vella, davant mateix de la Catedral.

Saludaria amics de :

AUSTIN TEXAS
COUNTRY LINE DANCE SENSE FRONTERES
COUNTRY SHELL
Barcelona
Castellar del Vallès
Sabadell
Sentmenat
Terrassa
Vacarisses







Una mitjana d’unes 150 persones ballarien la vintena de cançons molt conegudes, davant d’un nombre d’espectadors que arribaria en algun moment al miler.








Tot aquest entusiasme s’abocava en recolzar a les Associacions de malats del síndrome d’Asperger i familiars.


D’aquesta síndrome poc conegut, hi ha una llarga relació de característiques:


L'aparició dels problemes sol aparèixer prop dels 3 anys.
Problemes i dificultats en l'aprenentatge .Trastorns de conducta.
Solen ser motiu de "bulling" en els col•legis. No s'obren a explicar els seus problemes.
Un CI global sensiblement normal o fins i tot una mica per sobre de la mitjana normal, però que no és suficient per a la relació social per culpa d'altres problemes.
La dificultat de la relació amb els altres tant amb la parla com amb altres formes no verbals (contacte ocular, moviment corporal, expressió de la cara) amb absència aparent d'emocions socials.
Relació problemàtica amb nens de la seva edat. No obstant això,es relaciona amb adults i nens petits.
Dificultat en activitats grupals, ja sigui perquè no assoleix integrar-se o perquè intenta imposar-se.
Un llenguatge après sense retard, aparentment ric, amb ampli vocabulari, però de contingut limitat, amb repetició i monotonia, sense interès per a l’ interlocutor.
Una forma de parlar preciosa, educada, amb una veu alta i monòtona.
Un llenguatge corporal i de rostre, inadequats.
Adopta postures inadequades. Un caminar "estrany".
Una fixació excessiva per certs objectes, rituals i fixacions repetitives.
Dificultats per a entendre conceptes abstractes.
Una manera de vida rutinari, amb gran rigidesa i extremada dificultat per afrontar/adaptar-se als canvis.
Dèficit en les habilitats d'organització i planificació.
Una extrema sensibilitat a certs sorolls i olors.
Una gran credulitat i la manca de "malícia" els fa molt vulnerables. Solen ser motiu d'enganys.
Són "innocents" i no saben mentir eficaçment. Massa sincers.
Una memòria molt desenvolupada, sobretot per als detalls, però aquesta memòria automàtica, enciclopèdica, no té esperit de crítica.
Grans coneixements en un àrea específica.
Els temes del seu interès són restrictius i arriba a obsessionar-se a parlar sempre del mateix. Problemes sensorials:no li agrada que els toquin i eviten el contacte físic.
Baixa autoestima. Nivells d'ansietat i problemes emocionals.
Una certa tendència a balancejar-se, o a moure's, sobretot en períodes de concentració o nerviosisme.
Els afectats solen ser vistos com egocèntrics, que mantenen les distàncies i tenen problemes d'inserció social.
Algunes persones saben que són diferents, però no saben perquè.
Alguns adults descobreixen que ells tenen síndrome d'asperger en el moment que diagnostiquen al seu fill: es reconeixen llavors a si mateixos dins del quadre clínic.
Emocions infantils per a la seva edat. Poden plorar desconsoladament.


Esperem que aquí com altres llocs d’Espanya, l’Administració [ Espanyola i Catalana ], passi del discurs a la pràctica, i comenci a estendre la mà a les Associacions de malats del síndrome d’Asperger i familiars.


© Antonio Mora Vergés

lunes, 8 de febrero de 2010

Castellterçol, dels antics oficis al country

Ens havien convocat a Castellterçol a les 18,00 hores del diumenge 7.02.2010, els amics del Country organitzaven una ballada, en la que convidaven a participar a tothom.



Prèviament la Vicky, la Maria Jesús i l’Antonio, ens adreçàvem a la capella de Sant Gaieta, restaurada el 1883; en el costat del matí té encastada la llinda d'un antic pou de gel, amb una invocació piadosa [BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO ],,referent a l'antic i lucratiu comerç del gel,( gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor) . L’interior buit – tot i que net – de l’edifici, ens envia un testimoni d’abandó i oblit.

Ja de tornada a Castellterçol les conduïa fins al polígon industrial , just al darrera de les últimes naus del Vapor, a l’altre costat de la Riera de Fonts Calents, anàvem a veure El Roquer, on s’ubicava el rentador de llana de l’antic gremi de Paraires de Castellterçol.




Es tracta d’una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta de pedra, dona peu a una volta d’uns 10 metres de diàmetre, quasi 8 de radi i d’uns 10 metres de fondària, que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural molt erosionada pel pas del temps. Sota aquesta paràbola s’hi troba l’ampli espai conegut com el Roquer de 100 metres quadrats de superfície.




Arribàvem puntualment al Centre Espai Escènic, l’edifici havia estat seu del CENTRE MORAL DE CASTELLTERÇOL, entitat fundada l’any 1.862, i va ser cedit a l’Ajuntament que es faria càrrec de les despeses de reconstrucció i rehabilitació ; va ser inaugurat l’any 2.007; actualment és una moderna Sala Polivalent, on es duen a terme Sessions de teatre, Cinema, Concerts, i en aquesta ocasió en particular una trobada Country.

Saludava als amics de :

Aiguafreda
Artés
Cardona
Castellar del Vallès
Castellcir
Castellterçol
Manlleu
Manresa
Moià
Prats de Lluçanès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Quirze de Safaja
Santa Maria d'Oló
Taradell
Tona
Vilanova i la Geltrú





S’emplenava a vessar l’espai de dansa, on comptava un màxim de 110 balladores – el màxim físicament possible -; el nombre total de persones superava llargament les dues-centes.

Ens acomiadàvem – particularment - dels amics de Castellterçol i Moià, i al voltant de les 20,00 retornàvem al nostre Vallès; a l’altiplà la temperatura era d’un grau positiu, que s’aniria recuperant fins al 6 de Castellar del Vallès.

Amb o sense country, Castellterçol i el Moianès, no us decebran si seguiu el nostre consell de visitar-los.

© Antonio Mora Vergés