Country en la llengua anglesa entre d’altres significats té el de país; aquí trobareu la crònica d’una sortida per aquest
‘petit country’ que en diem Catalunya.
El so de les campanes de Sant Aniol cridant a l’àngelus, emplenava les valls altres del Llémena quan la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio mora Vergés agafàvem la pista que abans de l'entrada de la població, a la dreta, poc després de travessar el riu, comença a enfilar-se per la serra i uneix el poble de Sant Aniol de Finestres amb Mieres.
Quan al topònim finestres, habitualment se li atorga el significat de
‘ guaita , mirador , talaia,... ‘
Anàvem a L'antic poble de Finestres, a 880 m a la serra de Finestres, per accedir a l’indret cal deixar el cotxe a la vora del camí carreter, encomanar-se a Santa Maria de Finestres, i començar l’ascens; el costerut corriol està fet literalment amb una plomada. El camí és curt – uns vint minuts – però intens.
El lloc en els seus orígens històrics està vinculat al Senyor de Finestres, i estava situat sota d’aquest castell, a l'extrem d'una aresta rocallosa i acinglerada, entorn de l'església de Santa Maria de Finestres, que va ser consagrada el 947 pel bisbe Gotmar de Girona.
L'església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí dependent de Sant Esteve de Banyoles, monestir al qual ja pertanyia l'any 1096. El priorat s'extingí el 1836 tot i que des del segle XV no hi hagué comunitat i els abats eren comendataris. El temple sofrí danys en els terratrèmols de 1427-28.
Conserva de l'obra romànica, que ha estat molt modificada, la volta i l'absis, sobrealçat. Havia estat ampliada el 1779 i el 1836, en suprimir-se el priorat, esdevingué només parròquia.
Ara és un santuari marià , on s'hi celebra un aplec el diumenge després de la segona Pasqua.
Hom resta meravellat tant per les magnifiques vistes, com per la tasca gegantina dels qui aixecaren aquests edificis; les condicions del camí fan suposar que tot el material necessari va arribar a força de braços, tota vegada que almenys en aquesta via que hem practicat, es impensable l’accés amb besties de carrega.
Recollirem imatges de l’indret, i novament sota l’especial protecció de Santa Maria de Finestres davallarem fins al camí carreter.
Amb una breu aturada a Olot – ens refèiem de l’esforç a la Deu – reprenem la tornada al nostre Vallès Oriental; és diumenge i els amics del Country de Sentmenat tenen la seva ballada mensual.
Ja ho diuen els llibres de saviesa, ‘hi ha un temps per cada cosa ‘, en el nostre cas, certament hi ha un temps per pujar fins a Santa Maria de Finestres a la comarca de la Garrotxa, [ cosa que plau molt a l’Antonio ] i un temps per ballar country amb els amics de Sentmenat al Vallès Occidental, [ cosa que plau molt a la Maria Jesús].
D’una i altra cosa en deixem testimoni gràfic.
