ARGENTONA 2017. L’ÓRDAGO COUNTRY

No busqueu la paraula al diccionari català, encara no està incorporada, el sentit ‘clàssic’ en la llengua castellana d’aquest mot d’origen possiblement ibèric, i que s’empra encara en la parla dels bascos, és extraordinari o fora del comú. En el nostre cas particular aquesta era la tercera nit de poc dormir, el dijous anàvem a la Ballada de Cambrils, el divendres al Legends Dance Hall Terrassa, i el dissabte posàvem el colofó a l’ombra de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona.

Començava retratant l’edifici de l’escola Bernat de Riudemeia per a la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya
Us deixo un enllaç a la història de Bernat de Riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008), de l’ ENRIC SUBIÑÀ i COLL
http://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129210/269484

Es comptabilitzàvem 269 entrepans venuts, aquesta és una dada molt important perquè inclou únicament en la seva totalitat , en bona mesura als que veníem de lluny, Country Jardí de Caldes de Montbui, al Vallès oriental; Country 100MENAT de Sentmenat, al Vallès Occidental; Country de Blanes, la Selva; i per descomptat també als de Quedem?, l’Havana, Mataró Centre, Aveca, Cor Country, Argentona, Pla d’en Boet, ..., tenia ocasió de saludar amics d’Osona, d’altres poblacions dels Vallesos, del Maresme, de ...

L’espai en calma

Més que una crònica hauria de fer un llibre per explicar-vos el que les imatges no poden resumir; l’espai per ballar permetia un màxim escassament d’un centenar de balladores que ocupaven amb poques excepcions la pista durant tota la nit, l’Enric Bartomeu, exercia – com sempre – magistralment de spiker, i els grups es succeïen al cadafal regularment, el sorteig dels regals posava la cirereta al pastís, la fortuna repetia a la nostra taula, i hem d’agrair al Rafa i la Milagros que volguessin compartir-ho amb la resta.

Passaven llargament les 00,00 del diumenge 16 de juliol, festivitat entre altres de les Carme, a les que felicitem des d’aquí, quan ens acomiadàvem dels amics.

COUNTRY. CAMBRILS TÉ UN ENCANT ESPECIAL.

Els dimarts i dijous de juliol el Joan Seminola i el grup de Country les Palmeres s’ensenyoreixen d’un bocinet de Cambrils situat quasi al costat de l’entrada al Port, i entre les 21,00 i les 23,00 fan les delícies de moltes de les persones que passegen.

Havíem tingut ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, d’afegir-nos al grup en ocasió d’uns dies de vacances l’estiu de l’any 2016, i quan tenia noticia d’aquesta activitat aquest any 2017, ens plantejàvem fer una escapada des de Castellar del Vallès.

Aprofitàvem per banyar-nos a Vilafortuny, per fer un deliciós sopar al Pósito, i ens afegíem a la ballada del dijous 13 de juliol de 2017.

Coincidíem am un grup que venia del Montsià – terra amb la que tinc vinculacions familiars i afectives - els Sheriffes, la trobada possiblement em permetrà obtenir imatges si més no de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge.

Mentre anava retratant les evolucions de les balladores – les dones son majoria – aprofitava per xerrar amb uns i altres, ara en català, ara en castellà, i intercanviava alguns mots – pocs- en francès i angles amb les persones que feien de ‘públic’. L’encant ‘especial’ de Cambrils curiosament els perceben tnt els aborígens com els visitants.

Les dues hores – com sempre – passaven en una revolada, i ens acomiadàvem del Joan Seminola, de la seva esposa, del grup de les Palmeres i dels Sheriffes.

En el viatge de tornada – quasi dues hores , ja sabeu que diuen dels gats i de la nit – pensava en la possibilitat de que també els amics del Country de Castellar del Vallès, els de Country 100MENAT, s’afegeixin a alguna d’aquestes ‘escapades’. Només l’espai on es fa la ballada em fa témer que podríem morir d’èxit, el dijous comptava que la capacitat màxima no supera les 50 persones.

LA BALLADA COUNTRY DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SALGOT. LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens convocaven a partir de les 21,00 a la Ballada de l’Associació de Veïns de Can Salgot, al terme de Lliçà d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental.

Amb les darreres llums del dia em costava trobar el lloc de la Ballada.

La nit era moderament xafogosa, sembla que els ‘blauets’ mantenen la seva bona connexió amb l’Altíssim.

Hi havia molta animació, quan arribàvem encara hi havia moltes persones sopant.

El Jaume Bellavista Danti és un ‘teacher’ amb molta marxa, i malgrat que la superfície on es feia la ballada no és la més adequada, sovint es feia difícil moure’s en l’espai assignat.

Feia fotografies i xerrava amb uns i altres, més la segona cosa que primera, i aquí en teniu una breu selecció :

Ens acomiadàvem passades llargament les 00,00 del dissabte 8 de juliol de 2017, als Fermí/na que així oblidat felicitat, aprofito per a fer-ho aquí.

Per a tothom, que passem un bon estiu.