QUE ELS HI DAREM ALS DEL COUNTRY 100MENAT?

Aquesta pregunta ens portava ahir dimarts 18 de desembre de 2012 – a tocar quasi de la independència de Catalunya – a trobar-nos al lloc d’assaig habitual en el més que centenari local de la Societat Coral Obrera ''La Glòria Sentmenatenca''.

Arribava just a temps per recollir algunes imatges de l’assaig ‘habitual’ que en aquesta ocasió s’interrompria per compartir l’àpat que clou l’activitat fins l’any nou.

Hi havia sorpreses per a tots els gustos, des del ‘Croissant de Nadal’ ;

Fins als ‘instruments’ que donaran notes salades i dolces a la taula de l’Antoni Sallent Olivé i la Elisabeth Bernad Ricart , ‘teachers’ , i ànima d’aquest col•lectiu.

Donàvem bon compte de les saboroses viandes, del pa amb tomàquet, del ‘Croissant de Nadal’, dels dolços,.. i brindàvem desitjant-nos bones festes.

No podíem – és pecat per la gent del Country – marxar sense ballar una mica més.

Des de la meva posició de fotògraf i cronista, em sentia en perfecta comunió en el sentit de ‘Participació d’allò que és comú’, amb tots i cadascun dels que estaven allà.

Recordava de l'especial de Nadal per a Televisió de Catalunya "BRESSOLA DE NADAL" dirigit per Lluís Danés , una de les cançons ..... http://vimeo.com/17760287

Si teniu temps veieu i escolteu.

BON NADAL !!!!!

NADALA

Als que esperen sempre temps millors,
Als que empenyen el món perquè no s’aturi,
Als que pensen que s’ha de sembrar per recollir,
Als que somriuen davant d’un infant,
Als que es commouen davant de la injustícia,
Als que estant sempre amatents per ajudar,
Als que saben que el goig està en donar, i donar-se,
Als que sempre estrenen mitjons per Nadal,
Als bojos pel country,
Als senzills de cor,
A totes les bones persones ..
Els Amics del Country de Castellar del Vallès, us desitgem la màxima felicitat, en els dies nadalencs, i els propers dos mil anys.

LA MARATÓ DE CATALUNYA. EN DEFENSA DE LA VIDA I LA DIGNITAT HUMANES

Començava ara fa 20 anys, i d’aleshores ençà la ciutadania ha fet costat a les diferents propostes : 

1 Marató contra la leucèmia (1992)
2 Marató contra la síndrome de Down (1993)
3 Marató contra el càncer (1994)
4 Marató contra les malalties cardiovasculars (1995)
5 Marató contra les malalties del cervell (1996)
6 Marató contra les malalties genètiques hereditàries (1997)
7 Marató contra la diabetis (1998)
8 Marató pels trasplantaments d'òrgans (1999)
9 Marató contra les malalties mentals (2000)
10 Marató contra la sida (2001)
11 Marató contra les malalties inflamatòries (2002)
12 Marató contra les malalties respiratòries cròniques (2003)
13 Marató contra el càncer (2004)
14 Marató contra diferents malalties mentals (2005)
15 Marató contra el dolor crònic (2006)
16 Marató contra les malalties cardiovasculars (2007)
17 Marató contra les malalties mentals greus (2008)
18 Marató contra les malalties minoritàries (2009)
19 Marató contra les lesions medul•lars i cerebrals adquirides (2010)
20 Marató a favor dels transplantaments (2011)
21. Marató contra la fam i la misèria (2012)
21. Marató contra el càncer (2012 )

Els Amics del Country de Castellar del Vallès, s’afegien aquest any a la llarga llista d’entitats i associacions que duen a terme alguna activitat per sensibilitzar a la ciutadania.

El context avui és extremadament dur, a la tradicional acció de ‘posar pals a les rodes’, l’espanyolisme radical exerceix ara accions que conculquen els drets constitucionals més bàsics, la salut , la sanitat, l’educació, la protecció social, la feina, la vivenda ,... i ho fa davant la passivitat – quan no la complicitat – dels òrgans encarregats de vetllar pel seu acompliment.

Tenim un ‘material humà’ d’excel•lent qualitat, que posa encara més en evidència , la gestió maldestra – quan no corrupta de forma conscient i voluntària - que s’ha exercit , i s’exerceix encara , des d’alguns ‘aparells de l’Administració i la Política. 

Avui toca lluitar perquè la mort sigui el final de la vida i no el càncer, però no ens podem aturar aquí, i cal continuar en la lluita, fins que tampoc ho siguin la desatenció mèdica i social, o la fam, o la manca d’educació, o d’habitatge, o .... 

AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR. LA BALLADA DE NADAL A LA RESIDÈNCIA

El dissabte 15 la meva condició de soci m’obligava a assistir a la reunió de guimera.info , com no tinc el do de la ubiqüitat, em perdia la ballada que els Amics del Country de Castellar del Vallès, feien a la Residència del carrer Mestre Ros, 7-9 , i per tant, l‘ocasió també de fer fotografies de l’acte.

Sortosament, altres persones s’ocupaven de fer-ho – i de fer-ho molt bé - , i puc ara confegir una breu crònica.

Tothom - malgrat trobar-nos en un atzucac terrible – té feina, i més en aquests dies propers al Nadal, en els que com mai, s’hauran de fer mans i mànigues perquè els menuts de cada casa, pateixin el menys possible – tothom patirà dissortadament – els estralls de la inhumana política que practica el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA contra la ciutadania en general, i d’una forma particularment cruel amb les persones grans i els més febles.

Estaven convidats a ballar pels residents, i amb catalana puntualitat començaven la seva actuació, com fan sempre avies i avis, seguien les evolucions de les balladores, no només amb els ulls, en algun cas el moviment de les cames feia perceptible que malgrat el anys hi son, el cor és sempre jove.

Acabada la ballada, compartien uns moments amb les internes, tot refent-se de l’esforç; el tema de conversa no podia ser altre que les pròximes festes, que uns i altres es desitjaven plenes de joia.

Deixem constància de que el petit ensurt que patíem per la caiguda de l’Emma Carné Gual, no ha tingut cap complicació ni conseqüència.

Aprofitem per desitjar a tothom : treballadores de la Residència, internes, familiars, balladores i mestre d’Amics del Country de Castellar del Vallès, el millor per aquest proper Nadal, i l’any nou.

Ah!, no voldria descuidar-me a les fotògrafes !!!!!

CAP NEN SENSE JOGUINA 3ª EDICIÓ. LA BALLADA A CASTELLAR DEL VALLÈS

Sens dubte assolíem la màxima concentració de balladores – les dones son majoria en el món del Country – el diumenge 2 de desembre de 2012; ho aconseguia l’objectiu de minimitzar els terribles efectes de les ‘males politiques econòmiques’ que el PP practica sobre les classes més febles.

El nombre de joguines recollides al llarg d’un procés en el que participaven un bon nombre de les entitats i associacions del country català, arribava a les 2780.

El ‘nostre’ Manel Da Silva rebia a títol personal un diploma de reconeixement; el Country Castellar també n’hi lliuraven un, i a darrera hora els que quedaven a la Sala Blava es reunien al costat de les joguines que romandran a Castellar del Vallès per deixar-ne constància.

Feia una selecció ‘casolana’ d’algunes de les fotografies.

UN NADAL DE COUNTRY

Fa uns anys des de l’Associació guimera.info endegàvem UN NADAL DE CONTE, recordo el comentari malastruc que vaticinava la ‘ gran patacada’, sota l’afirmació ‘científica’ de que això no interessa a la gent.

Aquest any he tingut ocasió de ‘viure’ en primera persona un NADAL DE COUNTRY que enviaré a la tribuna@guimera.info per a la seva publicació.

La 3ª Edició de CAP NEN SENSE JOGUINA, fa setmanes que està en marxa, l’acte de cloenda començava ‘oficialment’ a les 10,30 del diumenge 2 de desembre de 2012; com no podria ser d’altra manera, hi ha lògicament encantadors, mags, follets, i tots els personatges màgics imprescindibles en aquestes històries.

Al llarg del mati passarien per la Sala Blava de l’Espai Tolrà de Castellar del Vallès més de 1.000 persones que portarien fins al 2.780 el nombre de joguines destinades a compensar l’acció maldestra – quan no clarament delinqüent – de politics, banquers, i corruptes de tota mena i condició.

Tots tenim clar que amb aquesta acció no donarem solució a TOTS ELS PROBLEMES del món, tant com que si ho fessin els que EN TENEN L’OBLIGACIÓ, aquesta i moltes més accions serien innecessàries.

Als encantadors, mags, follets,... que ho han fet possible un any més, en nom dels que ens reivindiquem encara com a ‘persones’ la nostra gratitud; als que han esmerçat els recursos econòmics en adquirir un joguet per un ‘nen desconegut’, més que l’agraïment – que també – fer-los saber que ultra l’alegria dels que rebran els seus regals, aquest acte els atorga la màxima qualificació a la que hom pot aspirar, la consideració de BONA PERSONA.