PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. III MARATÓ DE L’ASSOCIACIÓ COUNTRY DE CAN FALGUERA

Ens convocaven a les 20,00 del dissabte 27 d’agost a la Plaça de l’Estruch; segons el programa es faria un primer tram de la Marató fins a les 21,30, i des d’aquella hora fins a les 22,30 hi hauria un sopar, per continuar ballant fins a les 2 del diumenge.

Hi havia una més que bona assistència; possiblement – entre altres raons – per la seva ubicació la convocatòria de Palau-solità i Plegamans, es consolida com una de les trobades de ‘referencia’ en el mon del Country.

Saludava amics dels dos Vallesos, del Barcelonès, del Baix Llobregat, d’Osona, del Bages,... i només com una estimació calculava en no menys de 300 el nombre de balladors quan començava a sonar la música.



El temps volia acompanyar-nos i alhora que marxaven els núvols, el vent anava atenuant la seva força, fins a convertir-se en una brisa molt agradable.




Em centrava en recollir imatges de les balladores de Castellar del Vallès i Sentmenat, i no sense esforç aconseguia el ‘ premi gros ‘, la fotografia de les ‘ tres Maries’.



Quan passades les 22,00 es tancava el primer tram de la ballada, ens acomiadàvem dels amics que instal•lats còmodament sota la porxada gaudien d’un excel•lent àpat, des del turó el castell il•luminat ho contemplava tot amb complaença.

Felicitem als amics de l’Associació Country de Can Falguera.

BALLADA I FONDA, UN TASTET DE LA TROBADA COUNTRY A LA COLÒNIA ROSAL. BERGUEDÀ

Veníem de Lles, població de la Cerdanya on tenim una bona amiga amb qui compartim també la passió pel country. El topònim d’origen iber té un significat descriptiu : abisme, precipici,.. i se’n troben evidències a la llengua basca – darrer vestigi de la Cultura preromana- en paraules com leze, leta, o les , amb els significats esmentats.

Sentíem musica country quan aturava el vehicle al costat de l’església de Sant Antoni ; a l’altre costat de la carretera tenia ocasió de saludar una munió d’amics del ;

Vallès Occidental
Osona
Maresme
Berguedà
Barcelonès
Bages

M’anticipo a demanar disculpes en cas d’oblit, i m’acullo al fet obvi que ‘ a la nit tots els gats son negres ‘.




Em complia comprovar com a la a la vora del Llobregat han decidit trobar-se per ballar i gaudir, alguns dels millors ‘ pesos pesats ‘ del Country al nostre país.

Compartíem amb ells una bona estona, refent-nos de la calor brutal d’aquest dissabte 20 d’agost.




Ens acomiadàvem quan els cridaven per sopar prop de les 22,00 hores; per davant la infinita foscor que envolta la C-16; un dels sentits etimològics del Llobregat és justament aquest ¡ llòbrec, fosc,.. també l’autopista de peatge – la més cara de Catalunya – està totalment a les fosques, i únicament comencen a sovintejar les llums quan som a Terrassa.

Això no és una mostra de l’abandó manifest de la Catalunya interior, oi ?.




Ah!, la darrera imatge era l’església de Sant Antoni de Pàdua del Rosal, i us afegim els Goigs.

ÒDENA, SED DE COUNTRY!

Els anticipava el títol als Amics del Country d’ Òdena; me’l suggeria la quantitat i la qualitat de les persones – majoritàriament de gènere femení - que s’havien congregat atenen l’habitual convocatòria de ‘ ballada a la fresca’, que en aquesta ocasió estaria absent passades les 22,00 hores.

La puntualitat és una virtut catalana – que els anglesos aprendrien dels catalans en el període en que presumptament ens ajudaven contra els Borbons – i que es pràctica escrupolosament a Òdena; a les 19,00 començava la ballada.



Al llarg de la tarda / nit hi hauria temps per a tothom :



Per als virtuosos.



Pels que no en son tant :

Tenia ocasió de saludar als amics de Berga.



I, sense voler deixar-me a ningú, als del Vallès, Penedès, Bages, Anoia,....
Fins al darrer moment, en que sonava allò de ‘ vamos a la cama ,.... ‘, es feia evident com n’estaven d’assedegats de country, tots ens que ens havíem desplaçat fins al Castell de Guix.



Ens acomiadàvem agraint la seva gentilesa als Amics del Country d’Òdena; per davant com a conseqüència dels talls del Bruc, teníem un trajecte alternatiu un xic complicat : la C37z fins la rotonda de Castellfollit del Boix on agafaríem la ‘nova’ C37 fins a Sant Salvador de Guardiola, i des d’allà passant per Salelles fins a Manresa on gaudiríem fugaçment de la visió de il•luminada de la seva zona monumental; la resta del camí fins a Terrassa pel Toni i la Elisabeth, i a Castellar del Vallès per l’Antonio i la Maria Jesús – que avui fa el sant - , ja era quasi bufar i fer ampolles.

Ah!, felicitats a totes les Maries i ‘ Marianos’.

COUNTRY 100MENNA. TANCAT PER VACANÇES

Passaven alguns minuts de les 22,00 quan feia la foto de les ‘tres Maries’ al final de la ballada que concloïa el curs.



Havia començat a les 20 hores; com s’havia programat a l’inici de curs – a l’any 2.010 – tothom tenia assumit que el 31 de juliol faria calor. La realitat – en forma de núvols – va planar damunt nostre durant tota la ballada, i quasi al final els jerseis i jaquetes començaven a sovintejar.




L’entusiasme de les balladores era el mateix – sinó més – que el del començament al mes de setembre de 2.010; des d’aleshores certament ha plogut molt – fins i tot massa – tant en termes meteorològics, com a nivell personal.




Encara hi va haver ocasió d’assajar alguna peça ‘ nova’, i per descomptat d’esperonar a tothom a participar en les ballades que es duguin a terme en les seves destinacions d’estiu.

Ens acomiadàvem – només per alguns dies d’agost – amb una sensació agredolça , per un costat lògicament l’alegria davant d’unes vacances necessàries i merescudes, i per l’altre aquell pessic al cor per l’absència obligada – tots tenim compromisos familiars – de les amistats que han anat creixent mentre ens esforçàvem en seguir i memoritzar les instruccions ; basic a la dreta, basic a l’esquerra, taló davant, canya, side cha cha, rock step,.....

Eh!, que ens posarem tendres; a tothom molt bones vacances, als ‘profes’ gràcies per la paciència, i esperem retrobar-nos per la Festa Major de Sentmenat