Tornàvem a Cambrils, fèiem una passejada davant de la
platja del Prat d’en Forés, retratava l’escapçat
ficus benjamina i el Pi Rodó, compràvem
un barret per al sol – ens l’havíem oblidat a casa - , a les 13,15 teníem taula
al Denver.
A la tarda ens arribàvem fins a Vilafortuny, feia un fort
vent que ens va embrutar els vidres de les ulleres, i el mar, en paraules de la
Maria Jesús, semblava molt enfadat. No
ens banyàvem, ens semblava que la quota de morts per ofegament aquest any 2022 està
més que excedida.
Fèiem temps passejant, a les 20,00 però, estàvem davant
de l’hotel rus, que s’aixecava al indret on hi havia el Pòsit, l’obra està
aturada sembla que des d’abans de la invasió d’Ucraïna, aquell monstruós disbarat bèl·lic afecta
també a Cambrils.
La Maria Jesús volia “ provar” com funciona el peu un cop corregit “l’hallux
valgus”, i segons manifesta i proven les imatges sembla que va anar força bé.
Tornàvem cap a Castellar del Vallès un xic abans de
22,00, i ens trobàvem , sembla que és ja un costum – mal costum - ,
amb una retenció de més de 11 quilometres entre Vilafranca del Penedès i un xic
més enllà de l’entrada de Sant Sadurní, comentava amb el veí – que és un
habitual – i li deia que això devia tenir com a causa almenys la caiguda d’escombraries planetàries, l’home
em deia que era molt més senzill, i ho atribuïa a una conxorxa per preparar la “
nova privatització” de l’autopista, no
tinc dades per confirmar-ho, tinc però, la
convicció de que els remenen les cireres no son “ bona gent “.
Passaven de llarg les 0,00 del diumenge quan arribàvem a
Castellar del Vallès, sopava lleuger, i
feina un tomb per estirar les cames abans d’anar a dormir.
La imatge de l’escapçat
ficus benjamina i del Pi Rodó, em tornaven cap, Cambrils és encisador,
oi?.
