Començava amb retard, l’explicació que ens donaven “ problemes tècnics”
clarament no tenia cap relació amb la invasió de les tropes russes d’Ucraïna, semblava més un efecte “ colateral “ del
canvi d’hora, que es feia justament aquest mati, i de quines “ conseqüències” n’anirem sentint/llegint fins al proper canvi
a l’horari d’hivern.
Hi ha havia força gent, menys potser que els anys prepandèmics, imagino que
la concurrència amb altres ballades també deu tenir alguna cosa a veure.
Feia fotografies de grup, i algunes – menys de les que voldria – dels amics/amigues que en algun cas, feia temps que no veia.
Passaven pocs minuts de les 13,00 quan demanaven taula al Viena, demanàvem la pizza de ceba, i la pizza de bacó
o cansalada – continuem trobar a faltar la pizzeria del carrer de Sant Quirze -
. Imagino que aquesta enyorança és
compartida per altres persones, oi?.
Quan sortíem, a la Plaça no quedava cap rastre de la Ballada, Tempus fugit.
Esperem retrobar-nos a la propera, sigui on sigui.
