No va ser possible avisar tothom – acostumen a venir amics de Sentmenat, de Sabadell, de Terrassa,... - , i per acabar-ho d’adobar la pluja feia acte de presència.
Es protegien els equips de so, i les balladores – sempre hi ha més dones, i segons la normativa internacional, quan això succeeix, cal emprar la designació majoritària – obrien els seus paraigües, i la ballada es posava en marxa.
Al cap d’una bona estona el cel - on tenen molta afició al Country – es compadia i podia continuar la ballada ja sense paraigües, fins que va caldre posar un xic d’il•luminació en aquell indret tradicionalment oblidat en les activitats festives de Castellar del Vallès.
En el meu cas, feta la feina, m’acomiadava dels amics - finalment n’havien arribat des de Sentmenat i Sabadell - , i enviava algunes fotografies a l’Actual, per si més no deixar testimoni de la ‘ santa obstinació’ dels Amics del Country de Castellar de Vallès, en fer-se presents a la Festa Major.
No hay comentarios:
Publicar un comentario