Arribàvem amb més que catalana puntualitat, i pagava els primers 3€ de pàrquing ( Caldes d’Estrac és un municipi de ‘peatge’), a les 11,00 semblava que la boirina mantindria l’ambient fresquet, el sol però tenia altres plans, i ben viat s’agraïa portar un barret lleuger i transpirable.
La Ballada s’animava per moments, des del ‘Solstici’ s’atenien les necessitats de les balladores - recordeu la norma internacional de citar únicament el sexe majoritari, el mal costum dels nostres politics, homes, dones, nens, ..., és fruit alhora que de la seva estultícia, del mal costum castellà ‘ hacella i no enmendalla’.
Passaven pocs minuts de les 12,00 quan tornava a visitar la màquina de peatge, i aprofitava per retratar un singular rellotge de sol que no forma part del patrimoni històric, com tampoc la casa que el sustenta, com era allò, ESPAÑA Y YO, SOMOS ASI SEÑORA !
La Maria Jesús Lorente Ruiz, m’indicava al voltant de les 13,00 que ja en tenia prou, un parell d’hores de Country, entre el Santuari de la Mare de Déu del Carme i la mediterrània , és una de les millors formes de passar un mati de lleure.
Ens acomiadàvem del ‘dream team’ Conchi&Enric i de la resta dels amics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario