viernes, 2 de diciembre de 2011

COUNTRY. EL PARÈNTESI DE NADAL.

Començàvem el curs venint de les vacances d’estiu, i ja toca aturar-nos, no tant per fer vacances que alguns sortosament en podran fer, com per atendre com cal, la munió de compromisos, laborals, familiars ,... que aquestes diades comporten.

El dijous 1 de desembre fèiem ‘ ad gloriam, ad ostentaionem ‘ , potser el primer dels sopars ‘nadalencs’, el dels Amics del Country de Castellar del Vallès.

La meva tasca – com sempre – és únicament la de recollir alguna imatge, i fer alhora una petita crònica, en aquest cas de la vetllada.




Gaudia amb els progressos d’alguns que començaven aquest any.




I, em delectava – una vegada més – amb el grup – principalment de balladores - de que s’ha mantingut fidel des del primer dia, al projecte dels Amics del Country de Castellar del Vallès.




El món volta, i no ho fa sempre com ens agradaria, però de la secció de noticies horribles, se’n encarreguen els ‘mitjans públics’, i jo pretenc únicament – no se si podré aconseguir-ho - , recollir el testimoni d’una bolla colla de persones, que troben en el country i en la seva pràctica, una ocasió excel•lent per carregar per carregar ‘les piles’, i posar al temps – bo o dolent- la millor cara possible.

Desprès de sopar, entrepans, beguda i gelat, també cafè per a qui en va voler prendre, es reprenia el ball fins quasi la mitjanit en que s’imposava la lògica, i no és altra que el divendres encara s’ha de treballar, estudiar, o fer aquelles coses que ‘toca fer ‘ els dies laborables.

Felicitats als que s’ocupen de la logística – ho fan tan senzill, que no ens n’adonem - , gràcies als ‘ teachers’ per encomanar-nos a tots el seu entusiasme, ànims als qui tot just comencen, i perseverança i humilitat a les ‘veteranes’.

A tots, els millors desitjos per les properes festes de Nadal.

domingo, 13 de noviembre de 2011

COUNTRY PASSAT PER AIGUA.

Rebíem un e.mail que ens deia ; el diumenge 13 de novembre , els Amics del Country de Sabadell, us conviden a la ballada que tindrà lloc a l’ IES Sabadell , al carrer Sant Isidor d’aquesta Ciutat, des de les 11:00 a les 14:00.



Amb catalana puntualitat una majoria de balladores de Castellar del Vallès i de Sentmenat , alhora que ens saludàvem efusivament aixecàvem la mirada al cel que s’anava enfosquint per segons.

Tenia ocasió de saludar a moltes amigues i amics, bàsicament d’aquesta part del Vallès Occidental.





Comptava força més de 100 balladores a la pista poliesportiva descoberta d’aquesta instal•lació escolar; hi ha via també un reduït nombre d’espectadors/acompanyants.





Hi havia ganes del country !


Tantes que fins sota la pluja un petit grup es resistia a plegar quan la persistència de l’aiguat aconsellava donar la festa per acabada.



Malgrat la pluja – la meteorologia no està sota el control dels organitzadors - cal deixar constància del bon treball d’aquesta Associació D’amics del Country de Sabadell.

lunes, 24 de octubre de 2011

COUNTRY A CAN PAPASSEIT- VILANOVA DEL CAMI. L'ANOIA

Em posava en contacte amb els amics del country d’ Òdena, i m’explicaven que el diumenge 23 d’octubre, no hi hauria ballada a la seva població, perquè començava la temporada de l’Associació Anoia Country, a l’equipament municipal de Can Papasseit, a Vilanova del Cami.



La comarca de l’Anoia té una població d’unes 110.000 persones, concentrades majoritàriament al voltant d’Igualada, i amb bon criteri els afeccionats al country, comparteixen i no competeixen. Diumenge 23 a Vilanova del Camí, i el següent a Òdena.




Can Papasseit ofereix a les balladores – hores d’ara son més les dones que els homes en el món del country – una sala de més de 800 metres quadrats, que encerclada per taules i cadires, conforma davant de l’escenari una magnifica pista per ballar.




Saludava amics de :

Berga
Calaf
Carmen
Castellar del Vallès
Castellgalí
Igualada
Manresa
Òdena
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Salvador de Guardiola
Vilanova del Cami
Vilanova i la Geltrú

Veia majoritàriament samarretes del grup organitzador Anoia Country, i dels Amics de Vilanova i la Geltrú.

La ballada que començava puntualment a les 18,00, s’aturava cap a les 20,00 per fer un sorteig, menjar coca amb xocolata i beure cava.




Un xic abans de les 21,00 ens acomiadàvem felicitant als organitzadors, als que reiteràvem la nostra permanent sensació de ‘trobar-nos a casa’.

Aprofitem per fer una crida als afeccionats dels Vallesos, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Maresme,... perquè vinguin també per aquestes contrades.

lunes, 17 de octubre de 2011

ARGENTONA. COUNTRY A LA CARPA DE SANT JULIÀ.

Anàvem la Vicky, la Maria Jesús, el Pedro i l’Antonio; ens n’havien parlat molt i bé, de les ballades country que de forma regular es duen a terme a les instal•lacions del centre Parroquial d’Argentona.





La carpa està instal•lada just sota l’absis de l’església de Sant Julià, això com comprovaria més tard ha donat lloc a una ‘litúrgia’, que permet conciliar perfectament l’afecció al Country, amb la devoció catòlica. A les 20,00 coincidint amb la missa vespertina, s’ensenyen nous balls, es rifen objectes, i/o com en aquesta ocasió es celebren onomàstiques, o altres fets que afecten alguns membres d’aquest grup d’amics; a les 20,30 es retorna als nivells de ‘soroll’ habituals.




Les balladores - un centenar - son majoritàriament d’Argentona, Premià i altres llocs del Maresme; en aquesta ocasió ens afegíem gent del Vallès, i val a dir que ens acollien amb els braços oberts.



Sota l’ombra de Sant Julià assistia al naixement d’una estrella rutilant del Country, el Pedro ens sorprenia amb les seves bones maneres tot just amb dues sessions de practica activa.

La vinculació d’aquesta activitat lúdica amb l’església és un fet ‘normal’; cal recordar només les ballades a la Plaça de Moià al costat de la Capella de la Misericòrdia, o de Sentmenat a l’aparcament de Sant Menna,.... La finesa de la ‘parada tècnica’ entre les 20,00 i les 20,30, únicament l’he vista aquí a Argentona.

Recollia algunes imatges de la ballada – es el que fem els cronistes -, departia amb les organitzadores, i tenia temps fins i tot per retratar les famoses gàrgoles que Josep Puig i Cadafalch, va posar a la Capella del Sagrament.



Ens acomiadàvem quan faltaven pocs minuts per les 21,00 – quan creuem una comarca, en el nostre cas, tot el Vallès Oriental, la previsió del viatge és més o menys d’una hora - ; no podíem però marxar d’Argentona, sense fer l’obligada fotografia al costat d’algun canti.



Coincidíem a l’autopista amb els que venien del Montseny, malgrat que aquest temps quasi estiuenc a retardar la temporada de les castanyes. Fins al moment ni castanyes, ni bolets, aquestes coses succeïen també anys enrere ?

lunes, 10 de octubre de 2011

GRANOLLERS; III TROBADA COUNTRY A LA PLAÇA DE LA PORXADA.

Anàvem la Rosa, la Vicky, la Maria Jesús, el Pedro i l’Antonio a Granollers, ens havien convocat per assistir a la III ballada country a la Plaça de la Porxada de Granollers, el diumenge 9 d'octubre a partir de les 11:00h del matí i fins les 14:00h.



Els feia la fotografia ‘històrica’ davant del Portal de Santa Anna - o de Caldes - ; poca gent coneix el fet que Granollers fins a la meitat del segle XIX, conservava una petita vila closa. Us imagineu – ni que sigui de forma virtual ( ara ni els ajuntaments, ni les persones particulars, arrosseguen un € ) – com seria de bonic poder-ho veure ?. Deixem la idea/proposta a qui vulgui, o sàpiga fer-ho.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/granollers-record-de-les-muralles.html


Arribàvem a la Plaça just quan tocaven les 11,00 – en això de la puntualitat els catalans excel•lim, tothom sap que els anglesos en van aprendre de nosaltres, i ens ho van agrair bescanviant la nostra llibertat nacional per un illot ple mones al sud d’Espanya -; la temperatura era forta confortable , malgrat les tradicionals prediccions pessimistes dels meteoròlegs de la ‘ seva televisió’. Començo a creure que hi ha una conxorxa per arruïnar el sector turístic català.



Vaig saludant amics a títol particular, ja que – aquest any tampoc – els organitzadors no han previst – malgrat disposar d’una taula per vendre samarretes – facilitar uns folis i un bolígraf perquè els assistents posin la seva població de procedència, sota el títol VENIM DE .



El centre de Granollers està curull d’activitats adreçades als infants aquest diumenge, això provoca possiblement un major nombre d’espectadors, estimo però que en el nombre de balladores hi ha una petita davallada, que es pot explicar en part per la crisis econòmica – tot està relacionat ara amb aquesta dolorosa situació - , i per una oferta creixent i coincident de ballades en àmbits comarcals relativament propers. Deixo constància d’algunes absències remarcables; de l’Anoia – avui tenen festa a Igualada al mati i a la tarda a Òdena -, i del Berguedà.

D’aquest excepcional indret l’explicàvem alguna cosa a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/la-llotja-de-gra-de-granollers-la.html



Advertim un escut de pedra, amb el que semblen dos bernats pescaires, dites garses, al País València. Preguntem, és l’escut de la Vila ?.



Recollíem les darreres imatges, passades les 13,30, un xic abans d’acomiadar-nos de la ballada.



Granollers és candidata a la nominació de ‘Plaça Dura’; cal polir alguns ‘petits detalls’, i ho aconseguirà a la volta de pocs anys.

sábado, 24 de septiembre de 2011

LES ALEGRES NOIES .... DEL VALLÈS

Us sona allò de “Les alegres noies de Colsada”, o millor en l’única llengua de l’Imperi :

LAS ALEGRES CHICAS DE COLSADA ;

La tornada d’aquella popular cançó – que avui és quasi impossible trobar integra - ; ja se sap ens manen uns ‘ descerebrats’ que decideixen per nosaltres que està i que no està bé, i això els sembla que no ho està; i portar el país a la bancarrota no els ha tret el son, oi ?.

SOMOS, LAS CHICAS ALEGRES
QUE TRAJO COLSADA PARA QUITARLES EL MAL HUMOR.

La fotografia es prenia en ocasió de la ballada country de Moià, davant la façana de l’església parroquial dedicada a l’Assumpció de la mare de Déu.




Formàvem una majoria de fèmines – d’aquí el títol - , però com a la Revista i a la vida quotidiana, hi ha també alguns representants del gener masculí.

Ah!, plens de goig compartim el text íntegre de LAS ALEGRES CHICAS DE COLSADA, que ens ha facilitat col•laborador que vol restar anònim.




"Somos las chicas alegres

que trajo Colsada

para quitarles el malhumor.


Rían, que todo es divertido,

alegre y distraido

con la revista sus preocupaciones olvidará.


Somos las chicas alegres

que trajo Colsada

para quitarles el malhumor,


y con la revista va a pasarlo usted muy bien;

rían y aplaudan después.


Va a empezar,

el espectáculo que usted verá,

esperamos que le gustará

y al final si le gusta volverá.

Y verán mujeres bellas que le harán soñar,

que fuerte el corazón le harán latir

y sentir

la locura del amor.


Y les dirán al terminar

si lo han pasado bien;

y les diré si les agradó,

vuelva usted mañana que yo le espero.


Y verán mujeres bellas que le harán soñar,

que fuerte el corazón le harán latir

y sentir

la locura del amor.


Somos las chicas alegres,

que trajo Colsada

para quitarles el malhumor.


Rían, que todo es divertido,

alegre y distraido

con la revista sus preocupaciones olvidará.


Somos las chicas alegres,

que trajo Colsada

para quitarles el malhumor,


y con la revista va a pasarlo usted muy bien,

ría y aplauda después".

lunes, 19 de septiembre de 2011

100MENAT, L’ESTRANYA BALLADA

Les convocatòries en el mon del country s’acostumen mitjançant internet, via facebook, correu electrònic, móbil,... , per aquesta raó em sobtava força quan a cau d’orella, desprès de comprovar que ningú ens podia escoltar , em deien :

Diumenge 18 de setembre, a les 19,15, al local de la Gloria Sentmenatenca , que estarà tancat, i al que s’ha d’accedir per la porta de ferro, que t’obriran desprès que els diguis la paraula clau ‘ Regina’. Amb la mateixa reserva vaig veure que s’anava convocat a més persones.

Superava la porta a l’hora prevista, i em fèiem signar sota una fotografia, per entrar a cuita corrents, dins del teatre, on pujàvem a l’escenari per restar en silenci, fins que s’obrien les portes i tots a una cridàvem , FELICITATS !!!!!

Celebràvem els primers 50 anys de la Regina Arumí Fons, seguint segons m’explicaven un ritual que es perd en la nit dels temps, i que alguns remunten fins als primers pobladors d’aquestes terres, els Càtals.







Retratava algunes imatges al•lusives.




Desprès d’un petit refrigeri i de bufar les espelmes dels pastissos, començava la ballada.





Eren més de les 22,00 quan ens acomiadàvem, la temperatura al carrer no superava els 17 graus, i mentre conduïa en direcció a Castellar del Vallès, sota l’antic casalot dels Sentmenat, pensava que si, que com repeteix l’Asterix en els seus contes; son boixos aquests romans !!!!

domingo, 18 de septiembre de 2011

MOIÀ, ‘PLAÇA DURA’ DEL COUNTRY CATALÀ.

Ens aturàvem a les Poues de la Ginebreda – cal seguir les tradicions - , i un cop feta una breu visita, retratava a la Rosa, l’Assumpció, la Maria Jesús, la Vicky i el Pedro.



Les deixàvem a la Plaça de l’església quan sonava la segona cançó i anàvem a deixar el vehicle prop de la Residència; advertia a la tornada que aquest any – com mai fins ara - l’aforament estava al límit. M’agradava trobar una taula on a banda d’un gran paper on es llegia HEM VINGUT DE..., i tothom que volia posava el nom de la seva població i/o associació, hom podia deixar convocatòries d’actes – la Ballada remember d’ Òdena d’avui a la tarda, o l’oferiment de cursos a Moià i la resta de poblacions del Moianès - ; això alhora que em facilita la feina de fer la crònica, te per descomptat avantatges per a tothom que tot just comencem a intuir.



Saludava amics de :

Vilanova i la Geltrú
Vidrà
Terrassa
Sentmenat
Santa Margarida de Montbui
Sant Salvador de Guardiola
Sant Quirze de Besora
Sant julià de Cerdanyola
Sant Feliu de Codines
Sabadell
Rubi
Rajadell
Òdena
Navarcles
Matadepera
Manresa
Lliça 'Amunt
Castellterçol
Castellnou de Bages
Castellar del Vallès
Calaf
Barcelona
Badia




La peculiar samarreta dels Country Moon – d’un blau cridaner, gens ‘convencional`’ però molt efectista – es veia per arreu; en veia però, també d’altres :




100MENAT
Country Cal Rosal
Country Dancers
Country Line Dance Sense Fronteres
Country Moon
Country Osona
Free Country
Sonats pel Country
Tot Country Granollers

La tarda, malgrat els advertiments catastrofistes del Servei de Meteorologia de Barcelona, acompanyava molt, i van ser pocs els moments en que l’enrajolat de la Plaça, se’ns feia visible.



Moià ha fet un trànsit exponencial des de la I TROBADA, fins aquesta IX, i pensem que mereix sobradament aquest títol de PLAÇA DURA, que s’atorga a les poblacions que reiteradament mantenen i/o augmenten el nivell d’interès per als afeccionats al Country.



La gent no volia marxar, i va caldre – com en les grans ocasions – fer algun ‘bis addicional’; m’acomiadava agraint la bona feina a l’organització, quan faltaven pocs minuts per les 22,00.