domingo, 17 de junio de 2018

100MENAT COUNTRY. BALLADA A LA PLAÇA JOAN FONT SERRA. “ LA PROVA DEL COTÓ”

Country 100MENAT feia la ‘prova del cotó’ a la Plaça Joan Font Serrat (Can Palau) Sentmenat.

M’explicaré, fins a dia d’avui les ballades de Festa Major i altres dies assenyalats es feien a la Plaça que ‘recuperava’ per a la memòria històrica l’Anna Zamora Sala, allí l’inefable Sant Menna ( conegut quasi per arreu de Catalunya com Sant Cristòfol ), s’ocupava de tapar el sol – que no la seva llum – quasi des del començament de la ballada.

Està clar que per la ballada la plaça ha de quedar lliure, vàcua i expedita, i això complia un xic la vida del veïnat. Els dies Festius son pocs però, oi?.




Avui el sol durant bona part de la ballada s’amagava entre el núvols, la qüestió és ; tindrà la mateixa misericòrdia els dies de Festa Major?.




Indiferents a les meves cabòries, les balladores gaudien de la pista de basquet, em diuen que s’hi balla prou bé.

El sol va cada dia un xic més cap al nord-oest, i possiblement avui es donen ja les circumstàncies que permeten el ‘miracle del Puig de la Creu. Quan ens acomiadàvem passades les 20 hores encara estava força alt, i ja al damunt de la vertical del Puig de la Creu.

miércoles, 13 de junio de 2018

BALLADA A LA RESIDÈNCIA DE L’OBRA SOCIAL BENÈFICA DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

Ens trobàvem al pati de la Residencia de l’Obra Social Benefica de Castellar del Vallès, el dia de Sant Antoni de Pàdua, quinze minuts abans de les 17,30, el teacher Alfons, feia la xerrada tècnica, i amb catalana puntualitat començava la ballada.


Calia aturar la ballada perquè el reproductor donava ‘problemes’ res que no pugues solucionar la previsió dels Amics del Country de Castellar del Vallès, que duien en llapis de memòria que finalment es quedarà a la ‘casa’.







Ballaven bé, em direu que en tant que cronista és el que he de dir, el cert però, és que els residents gaudien com infants, i està clar que TOTHOM no pot equivocar-se oi?.


Després de la ballada – que sabia a poc al residents- i que per raons de logística no es perllongar, la casa oferia un lunch en acabar l’actuació – com és bona costum - , ens acomiadàvem amb el compromís de repetir l’actuació tant aviat com fos possible.

Els residents son un públic alhora que entregat, agraït, i la sensació de portar-los un bri de felicitat és molt reconfortant per a tots els que participen en aquests actes.


Al pati de la residència la Vicky decidia fer de fotògrafa.

lunes, 21 de mayo de 2018

LA BALLADA COUNTRY D’ALMENAR. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Ens trobàvem a les 8,00 del mati , amb catalana puntualitat – aquesta virtut l’aprenien els anglesos a l’època en que simulant ser amics de Catalunya, ens bescanvien per un penyal ple de mones – davant la benzinera que hi ha a la intersecció entre la Ronda Iberia i la carretera de Sabadell a Terrassa.

Allà pujàvem a l’autocar de l’empresa Mesa, que amb l’experta conducció del Pedro, ens duria en poc més de dos hores fins Almenar, a l’antic regne musulmà de Larida.

En el viatge els hauria explicat que passaríem pel naixement del Riu Anoia, i el lloc on lliura les aigües al Llobregat; que un cop a l’altiplà de la Segarra els rius no corren en direcció al mar – contradint al poeta – sinó terra endins fins al Segre, i alguna cosa més. La sortida però, organitzada pels Lucky Luke's i en la que els de Castellar del Vallès érem una minoria 7 persones comptant al conductor, no anava d‘aquest pal.

Quan arribàvem faltava encara més d’una hora per que comences la ballada, i a la Plaça de Catalunya encara estaven fent el muntatge tècnic.
Queien algunes roines que no s’atrevien però a fer aturar la ballada que la teacher local, la Rafi Vaca Molina conduïa amb desimboltura i eficàcia; feia algunes fotografies – és el meu rol - i aprofitava l’estona xerrant amb l’Antonio, marit de la Rafí, i perfecte coneixedor de la història d’Almenar, farà gestions per saber qui era l’arquitecte municipal quan es va fer el dipòsit d’aigua de trets modernistes, i m’explicava l’existència del banc de l’argolla on feien assentar per a rebre l’escarni públic als que feien malifetes – pensava que ara amb els partits de l’eix del mal, potser amb un únic banc no n’hi hauria prou, oi?-, el pou de glaç, i una munió d’històries que inclourien l’espai de l’antic cine d’estiu, on faríem la ballada desprès de dinar.






La ballada matinal concloïa amb la foto de grup tant cara als Lucky Luke's


Esperem tenir ocasió de retrobar-nos – si mes no – telemàticament i posar blanc sobre negre les històries de l’Antonio.
En anteriors visites ja documentàvem algunes coses :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/castell-dalmenar-dit-dels-moros-segria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/la-nouvelle-chapelle-de-sant-sebastia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-dalmenar-el-segria-lleida.ht

Quan al topònim, en la documentació antiga ja apareix la forma Almenar (Segle XI), que prové de l’àrab al-menar ‘talaia per a fer alimares- foguera que serveix de senyal-’.

Us heu parat a reflexionar sobre el fet que totes les comarques associades a les capitals de Catalunya, Tarragona, Barcelona, Girona, fan referència al nom de la capital excepte a Lleida, on la referència és al riu Segre?.

Arreu hi ha qui porta la roba interior, calces i calçotets amb els colors de la senyera, ara, a Catalans, amb deshonroses excepcions, als de Lleida no els guanya ningú.

domingo, 20 de mayo de 2018

Crònica d’urgència ( estic rebentat ) de la Ballada Country al indret on hi havia l’antic cine a l’aire lliure i la pista de ball d’Almenar. Lleida. Catalunya

Havíem acabar de dinar a l’Ideal Restaurant al carrer Trullets, 12, cantonada amb el carrer del Cinema, i quasi a tocar de l’edifici de les Escoles que aixecava la II República.

La ‘mestra’ Country d’Almenar, la Rafi Vaca Molina, en menys temps del que trigaré en fer aquesta crònica, deixava la zona de ball, lliure , vàcua i expedita.



A la fotografia s’aprecia el lloc des del qual es projectaven les pel·lícules.


Als amics del Lucky Luke els agraden les fotografies corals, i a correcuita, em feien una abans d’acomiadar-os prop de les 18,00 hores. Ens esperaven quasi tres hores de viatge, amb les clàssiques cues que malgrat l’article 155 persisteixen.

Gràcies, Rafi, Antonio,...

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/castell-dalmenar-dit-dels-moros-segria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/la-nouvelle-chapelle-de-sant-sebastia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-dalmenar-el-segria-lleida.html

sábado, 19 de mayo de 2018

CRÒNICA DE LA MEGABALLADA COUNTRY DE CASTELLAR DEL VALLÈS

564 persones havien llegit la convocatòria publicada al Diari de Castellar del Vallès:
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/reserves-per-la-paella-country-667-760-364/

No son nous en això d’organitzar trobades els amics del Country de Castellar del Vallès :
http://espaicountry.blogspot.com.es/2014/05/amics-del-country-de-castellar-dese.html

La ballada començava a les 11,00 del mati del dissabte 19.05.2018, s’aturava per degustar l’excel·lent arròs preparat pel llegendari equip del Vivet de Sentmenat, del que forma part el Jaume Verdaguer Famades al que se ret avui un merescut homenatge.






Desprès de l’àpat – que qualificar de pantagruèlic no li fa justícia – continuava la ballada fins a les 21,00 hores.





Per tal de deixar-ne constància sortia abans del final, i enllestia aquesta crònica d’urgència.



Als amics de Caldes de Montbui que portaven cireres per als postres gràcies, també, també, als de Sabadell, Sant Llorenç de Savall, Sentmenat, Terrassa,..,

El country al llarg dels anys ens ha donat ocasió de conèixer, tractar , i apreciar, moltes persones.

viernes, 20 de abril de 2018

LA BALLADA/SOPAR DELS AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR DEL VALLÈS CELEBRANT ELS PRIMERS 80 ANYS DE LA PIA CASTELLET CODINA, DEGANA DEL COUNTRY A CASTELLAR DEL VALLÈS

El dijous 19.04.2018 venia farcit d’esdeveniments, en l’àmbit familiar s’acomplien 36 anys d’una de les filles a la que felicitava per via telefonia i telemàtica perquè sortia de casa abans de les 9,00, anàvem d’excursió al Berguedà, Guardiola, Bagà, Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet i el santuari de Falgars,..., de tornada m’aturava a Manresa per recollir el meu encàrrec de pa ‘especial’ al Forn Jorba, quan arribava a Castellar del Vallès, m’assabentava que un bon amic i col·laborar del Diari de Castellar del Vallès, estava ingressat a l’Hospital Tauli de Sabadell – avui espero trobar un forat per a visitar-lo - ; visionava ràpidament les fotografies del viatge - el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), ja té ganes de veure-les - , amb la llengua fora pujava un article al Diari de Castellar del Vallès, advertia que l’entrada de la Maria Antonia Masaguer Narciso, portava ja 896 lectures, i fins li deixaven un record de persones que viuen avui a Mèxic; posava a la màquina la targeta del Country, i marxava a bon pas cap a l’Espai Tolrà, on es faria el Sopar Ballada de la Pia Castellet Codina.



Feia unes quantes fotografies, sopàvem exquisidament per posar-vos dels dents llargs, els postres eren lioneses de nata i crema, acompanyades d’un excel·lent cava, desprès del sopar, les companyes ballarien ON MY RADIO, cançó que just a 10 anys li dedicava l’aleshores professora Neus Pino Segura.


Encara es ballarien algunes cançons més abans de començar a recollir-ho tot i deixar la Sala neta com una patena; a la setmana li queda encara un dia feiner, el divendres 20.04.2018.


Deixava un tastet de la festa al Diari de Castellar del Vallès, i superades les 00,00 em posava al llit, i em quedava adormit com un angelet. Ja tenim una edat, oi?.

sábado, 23 de diciembre de 2017

EL SOPAR DE NADAL DE COUNTRY 100MENAT

El gaudíem – com sempre va ser una ocasió de retrobar-se amb amics - el dimecres 20.12.2017 , està clar que la convocatòria electoral del dia següent va ser tema de conversa. Tots tenim clar però, que les persones que venen a ballar country, coincideixen en aquesta afició, i com és del tot lògic, tenen altres gustos i pensaments polítics, i el tema va ser objecte únicament d’algun comentari.

El sopar va estar bé, encara que – com sempre - trobava a faltar el local del teatre per les primeres fotografies.



Com cada any es tractava d’agrair la bona feina dels Teachers , i comprovar com tothom progressa adequadament.


I fer algunes fotografies de la ballada posterior.



La meva feina consisteix en recollir imatges, i fer més tard una crònica – que no esperava – que fes les funcions de Felicitació nadalenca.

La targeta que emmagatzema les fotografies sembla que s’ha cansat de servir, i m’enviava un missatge desolador, formatea , formatea !!!, això hagués implicat perdre les imatges d’aquest sopar i moltes més d’anteriors activitats i ballades country. Em calia cerca ajuda, ho feia a App Informàtica a Castellar del Vallés al Carrer de Barcelona, 74, i avui, 23.12.2017 abans de les 13,00 en tornava les fotografies ‘perdudes’ a canvi de pocs més de 28€.

Calia explicar-ho perquè tothom està acostumat a veure – en ocasions d’avui per avui – les fotografies i/o la crònica.


Bon Nadal, i malgrat tot, els millors desitjos pel proper 2018, tant a nivell personal, com familiar, per a TOTES i TOTS.

Antonio Mora Vergés