La carpa està instal•lada just sota l’absis de l’església de Sant Julià, això com comprovaria més tard ha donat lloc a una ‘litúrgia’, que permet conciliar perfectament l’afecció al Country, amb la devoció catòlica. A les 20,00 coincidint amb la missa vespertina, s’ensenyen nous balls, es rifen objectes, i/o com en aquesta ocasió es celebren onomàstiques, o altres fets que afecten alguns membres d’aquest grup d’amics; a les 20,30 es retorna als nivells de ‘soroll’ habituals.
Les balladores - un centenar - son majoritàriament d’Argentona, Premià i altres llocs del Maresme; en aquesta ocasió ens afegíem gent del Vallès, i val a dir que ens acollien amb els braços oberts.
Sota l’ombra de Sant Julià assistia al naixement d’una estrella rutilant del Country, el Pedro ens sorprenia amb les seves bones maneres tot just amb dues sessions de practica activa.
La vinculació d’aquesta activitat lúdica amb l’església és un fet ‘normal’; cal recordar només les ballades a la Plaça de Moià al costat de la Capella de la Misericòrdia, o de Sentmenat a l’aparcament de Sant Menna,.... La finesa de la ‘parada tècnica’ entre les 20,00 i les 20,30, únicament l’he vista aquí a Argentona.
Recollia algunes imatges de la ballada – es el que fem els cronistes -, departia amb les organitzadores, i tenia temps fins i tot per retratar les famoses gàrgoles que Josep Puig i Cadafalch, va posar a la Capella del Sagrament.
Ens acomiadàvem quan faltaven pocs minuts per les 21,00 – quan creuem una comarca, en el nostre cas, tot el Vallès Oriental, la previsió del viatge és més o menys d’una hora - ; no podíem però marxar d’Argentona, sense fer l’obligada fotografia al costat d’algun canti.
Coincidíem a l’autopista amb els que venien del Montseny, malgrat que aquest temps quasi estiuenc a retardar la temporada de les castanyes. Fins al moment ni castanyes, ni bolets, aquestes coses succeïen també anys enrere ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario