Repetíem Ballada amb els amics del Temps de Linedance de Tarragona pocs dies desprès de la tragèdia que sacsejava Cambrils i Barcelona, i malgrat la reiteració del ‘no tenim por’ , l’ambient tenia poc a veure amb el que ‘vivíem’ l’any anterior : http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/08/la-ballada-temps-de-linedance-del.html
Coincidia amb ‘ les alegres xiques del Montsià’, les ‘Sheriffes’, i em confirmàvem tenien imatges de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge, població que havia format part del municipi de La Galera fins a l’any 1857; potser l’edifici aixoplugava alhora que les escoles al nou ajuntaments ?. Espero amb ànsia la resposta.
Coincidíem novament amb una parella que ballaven meravellosament, i que com imaginava coneixien al mestre Xavier Badiella – que havia impartir classes a Castellar del Vallès - , i amb el que coincidiran properament en una trobada ‘ professional’.
Tenia ocasió de fer petar la xerrada amb un antic treballador del port de Tarragona, que atorgava l’autoria ‘ formal’ dels edificis dels tinglados i del rellotge del port, a l’enginyer Eduardo Serrano Suñer ( 4-12-1902 + 20-10-1986), Director del Port de Tarragona des de l’any 1939.
Altres fonts defensen l’autoria de l’enginyer Francisco Gómez de Membrillera i Piazza ( 1867, Badajoz- 1957), Director del Port fins a l’any 1934, i autor també de les obres dels ports de Cambrils i de Salou. A reserva d’una confirmació ‘oficial’ em decanto per aquesta segona opció.
https://www.tarragonaturisme.cat/es/punto-de-ruta/el-reloj-del-puerto
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_G%C3%B3mez_de_Membrillera
La resposta ciutadana davant les Autoritats del REINO DE ESPAÑA en la manifestació de Barcelona, posa en qüestió que des del poder central es preguessin totes les mesures necessàries per evitar aquesta tragèdia. El temps potser ho aclarirà.
http://www.elnacional.cat/ca/societat/marxa-no-tinc-por-barcelona-rei-xiulets_185832_102.html
http://www.cataladigital.cat/2017/08/26/video-forta-xiulada-al-rei-a-la-manifestacio-de-barcelona-contra-el-terrorisme/
Antonio Mora Vergés
lunes, 28 de agosto de 2017
domingo, 27 de agosto de 2017
AGOST 2017. BALLADA COUNTRY A CAMBRILS
El dijous 24 d’agost ens incorporàvem tard a ballada que organitzen regularment els amics del grup ‘Palmeres’ de Cambrils.
El món es sorprèn quan diem ‘ no tenim por’ , si fessin una mirada a les hemeroteques ho entendrien ràpidament, Catalunya és des de l’any 1714 l’ase del cops del REINO DE ESPAÑA. Moltes persones us poden explicar que els demanaven ‘ hablar en cristiano’ , alhora que reivindicaven un Déu al que li agradaven els uniformes blaus, grisos i verds.
No tenim por, dit això, ens agradaria saber com va ser possible que algú acumules mes de 120 bombones de butà en una vivenda ocupada il•legalment, sense que cap autoritat en tingues coneixement, ni adoptes cap mesura preventiva.
No tenim por, dit això però, ens agradaria saber com ho expliquen des del REINO DE ESPAÑA, responsable ja per acció, ja per omissió segons les lleis, dels danys causats.
No tenim por, i per això ens afegíem al grup que com tots els dimarts i dijous, celebrava la vida ballant country a la vora del mar.
http://espaicountry.blogspot.com.es/2017/07/country-cambrils-te-un-encant-especial.html
http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/08/les-ballades-country-de-cambrils-agost.html
Antonio Mora Vergés
El món es sorprèn quan diem ‘ no tenim por’ , si fessin una mirada a les hemeroteques ho entendrien ràpidament, Catalunya és des de l’any 1714 l’ase del cops del REINO DE ESPAÑA. Moltes persones us poden explicar que els demanaven ‘ hablar en cristiano’ , alhora que reivindicaven un Déu al que li agradaven els uniformes blaus, grisos i verds.
No tenim por, dit això, ens agradaria saber com va ser possible que algú acumules mes de 120 bombones de butà en una vivenda ocupada il•legalment, sense que cap autoritat en tingues coneixement, ni adoptes cap mesura preventiva.
No tenim por, dit això però, ens agradaria saber com ho expliquen des del REINO DE ESPAÑA, responsable ja per acció, ja per omissió segons les lleis, dels danys causats.
No tenim por, i per això ens afegíem al grup que com tots els dimarts i dijous, celebrava la vida ballant country a la vora del mar.
http://espaicountry.blogspot.com.es/2017/07/country-cambrils-te-un-encant-especial.html
http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/08/les-ballades-country-de-cambrils-agost.html
Antonio Mora Vergés
domingo, 16 de julio de 2017
ARGENTONA 2017. L’ÓRDAGO COUNTRY
No busqueu la paraula al diccionari català, encara no està incorporada, el sentit ‘clàssic’ en la llengua castellana d’aquest mot d’origen possiblement ibèric, i que s’empra encara en la parla dels bascos, és extraordinari o fora del comú. En el nostre cas particular aquesta era la tercera nit de poc dormir, el dijous anàvem a la Ballada de Cambrils, el divendres al Legends Dance Hall Terrassa, i el dissabte posàvem el colofó a l’ombra de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona.
Començava retratant l’edifici de l’escola Bernat de Riudemeia per a la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya
Us deixo un enllaç a la història de Bernat de Riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008), de l’ ENRIC SUBIÑÀ i COLL
http://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129210/269484
Es comptabilitzàvem 269 entrepans venuts, aquesta és una dada molt important perquè inclou únicament en la seva totalitat , en bona mesura als que veníem de lluny, Country Jardí de Caldes de Montbui, al Vallès oriental; Country 100MENAT de Sentmenat, al Vallès Occidental; Country de Blanes, la Selva; i per descomptat també als de Quedem?, l’Havana, Mataró Centre, Aveca, Cor Country, Argentona, Pla d’en Boet, ..., tenia ocasió de saludar amics d’Osona, d’altres poblacions dels Vallesos, del Maresme, de ...
L’espai en calma
Més que una crònica hauria de fer un llibre per explicar-vos el que les imatges no poden resumir; l’espai per ballar permetia un màxim escassament d’un centenar de balladores que ocupaven amb poques excepcions la pista durant tota la nit, l’Enric Bartomeu, exercia – com sempre – magistralment de spiker, i els grups es succeïen al cadafal regularment, el sorteig dels regals posava la cirereta al pastís, la fortuna repetia a la nostra taula, i hem d’agrair al Rafa i la Milagros que volguessin compartir-ho amb la resta.
Passaven llargament les 00,00 del diumenge 16 de juliol, festivitat entre altres de les Carme, a les que felicitem des d’aquí, quan ens acomiadàvem dels amics.
Començava retratant l’edifici de l’escola Bernat de Riudemeia per a la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya
Us deixo un enllaç a la història de Bernat de Riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008), de l’ ENRIC SUBIÑÀ i COLL
http://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129210/269484
Es comptabilitzàvem 269 entrepans venuts, aquesta és una dada molt important perquè inclou únicament en la seva totalitat , en bona mesura als que veníem de lluny, Country Jardí de Caldes de Montbui, al Vallès oriental; Country 100MENAT de Sentmenat, al Vallès Occidental; Country de Blanes, la Selva; i per descomptat també als de Quedem?, l’Havana, Mataró Centre, Aveca, Cor Country, Argentona, Pla d’en Boet, ..., tenia ocasió de saludar amics d’Osona, d’altres poblacions dels Vallesos, del Maresme, de ...
L’espai en calma
Més que una crònica hauria de fer un llibre per explicar-vos el que les imatges no poden resumir; l’espai per ballar permetia un màxim escassament d’un centenar de balladores que ocupaven amb poques excepcions la pista durant tota la nit, l’Enric Bartomeu, exercia – com sempre – magistralment de spiker, i els grups es succeïen al cadafal regularment, el sorteig dels regals posava la cirereta al pastís, la fortuna repetia a la nostra taula, i hem d’agrair al Rafa i la Milagros que volguessin compartir-ho amb la resta.
Passaven llargament les 00,00 del diumenge 16 de juliol, festivitat entre altres de les Carme, a les que felicitem des d’aquí, quan ens acomiadàvem dels amics.
viernes, 14 de julio de 2017
COUNTRY. CAMBRILS TÉ UN ENCANT ESPECIAL.
Els dimarts i dijous de juliol el Joan Seminola i el grup de Country les Palmeres s’ensenyoreixen d’un bocinet de Cambrils situat quasi al costat de l’entrada al Port, i entre les 21,00 i les 23,00 fan les delícies de moltes de les persones que passegen.
Havíem tingut ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, d’afegir-nos al grup en ocasió d’uns dies de vacances l’estiu de l’any 2016, i quan tenia noticia d’aquesta activitat aquest any 2017, ens plantejàvem fer una escapada des de Castellar del Vallès.
Aprofitàvem per banyar-nos a Vilafortuny, per fer un deliciós sopar al Pósito, i ens afegíem a la ballada del dijous 13 de juliol de 2017.
Coincidíem am un grup que venia del Montsià – terra amb la que tinc vinculacions familiars i afectives - els Sheriffes, la trobada possiblement em permetrà obtenir imatges si més no de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge.
Mentre anava retratant les evolucions de les balladores – les dones son majoria – aprofitava per xerrar amb uns i altres, ara en català, ara en castellà, i intercanviava alguns mots – pocs- en francès i angles amb les persones que feien de ‘públic’. L’encant ‘especial’ de Cambrils curiosament els perceben tnt els aborígens com els visitants.
Les dues hores – com sempre – passaven en una revolada, i ens acomiadàvem del Joan Seminola, de la seva esposa, del grup de les Palmeres i dels Sheriffes.
En el viatge de tornada – quasi dues hores , ja sabeu que diuen dels gats i de la nit – pensava en la possibilitat de que també els amics del Country de Castellar del Vallès, els de Country 100MENAT, s’afegeixin a alguna d’aquestes ‘escapades’. Només l’espai on es fa la ballada em fa témer que podríem morir d’èxit, el dijous comptava que la capacitat màxima no supera les 50 persones.
Havíem tingut ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, d’afegir-nos al grup en ocasió d’uns dies de vacances l’estiu de l’any 2016, i quan tenia noticia d’aquesta activitat aquest any 2017, ens plantejàvem fer una escapada des de Castellar del Vallès.
Aprofitàvem per banyar-nos a Vilafortuny, per fer un deliciós sopar al Pósito, i ens afegíem a la ballada del dijous 13 de juliol de 2017.
Coincidíem am un grup que venia del Montsià – terra amb la que tinc vinculacions familiars i afectives - els Sheriffes, la trobada possiblement em permetrà obtenir imatges si més no de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge.
Mentre anava retratant les evolucions de les balladores – les dones son majoria – aprofitava per xerrar amb uns i altres, ara en català, ara en castellà, i intercanviava alguns mots – pocs- en francès i angles amb les persones que feien de ‘públic’. L’encant ‘especial’ de Cambrils curiosament els perceben tnt els aborígens com els visitants.
Les dues hores – com sempre – passaven en una revolada, i ens acomiadàvem del Joan Seminola, de la seva esposa, del grup de les Palmeres i dels Sheriffes.
En el viatge de tornada – quasi dues hores , ja sabeu que diuen dels gats i de la nit – pensava en la possibilitat de que també els amics del Country de Castellar del Vallès, els de Country 100MENAT, s’afegeixin a alguna d’aquestes ‘escapades’. Només l’espai on es fa la ballada em fa témer que podríem morir d’èxit, el dijous comptava que la capacitat màxima no supera les 50 persones.
sábado, 8 de julio de 2017
LA BALLADA COUNTRY DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SALGOT. LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.
Ens convocaven a partir de les 21,00 a la Ballada de l’Associació de Veïns de Can Salgot, al terme de Lliçà d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental.
Amb les darreres llums del dia em costava trobar el lloc de la Ballada.
La nit era moderament xafogosa, sembla que els ‘blauets’ mantenen la seva bona connexió amb l’Altíssim.
Hi havia molta animació, quan arribàvem encara hi havia moltes persones sopant.
El Jaume Bellavista Danti és un ‘teacher’ amb molta marxa, i malgrat que la superfície on es feia la ballada no és la més adequada, sovint es feia difícil moure’s en l’espai assignat.
Feia fotografies i xerrava amb uns i altres, més la segona cosa que primera, i aquí en teniu una breu selecció :
Ens acomiadàvem passades llargament les 00,00 del dissabte 8 de juliol de 2017, als Fermí/na que així oblidat felicitat, aprofito per a fer-ho aquí.
Per a tothom, que passem un bon estiu.
Amb les darreres llums del dia em costava trobar el lloc de la Ballada.
La nit era moderament xafogosa, sembla que els ‘blauets’ mantenen la seva bona connexió amb l’Altíssim.
Hi havia molta animació, quan arribàvem encara hi havia moltes persones sopant.
El Jaume Bellavista Danti és un ‘teacher’ amb molta marxa, i malgrat que la superfície on es feia la ballada no és la més adequada, sovint es feia difícil moure’s en l’espai assignat.
Feia fotografies i xerrava amb uns i altres, més la segona cosa que primera, i aquí en teniu una breu selecció :
Ens acomiadàvem passades llargament les 00,00 del dissabte 8 de juliol de 2017, als Fermí/na que així oblidat felicitat, aprofito per a fer-ho aquí.
Per a tothom, que passem un bon estiu.
viernes, 30 de junio de 2017
Avinguda Shopping Night, la Ballada en ‘costa’.
L’espai no és gens adequat, la ballada es fa per la calçada on circulen en un únic sentit els vehicles, i això cal afegir el desnivell, l’Avinguda Sant Esteve salva una més que notable elevació des del carrer de Barcelona, fins al de Santa Perpetua, i malgrat això, ara uns, ara els altres, una bona part de les entitats cíviques i/o culturals de Castellar del Vallès, se sumen un any més a la festa, a la Shopping Night, que en aquesta ocasió es duia a terme amb un temps inestable i en alguns moments malgrat trobar-nos a 30.06 un xic fred i/o destemplat.
La Silvia Calsina exercia de teacher i les balladores s’adaptaven alhora que a l’estretor de l’espai, a la pendent o costa que els deixaria un record als bessons que duraria una bona part de la nit en el millor dels casos.
El temps reduïa força el nombre d’espectadors , la major dels quals anaven de màniga llarga.
A les 22,30 es donava per acabada la ballada
S’agraïa el refrigeri, refrescos i patates xips.
La Silvia Calsina exercia de teacher i les balladores s’adaptaven alhora que a l’estretor de l’espai, a la pendent o costa que els deixaria un record als bessons que duraria una bona part de la nit en el millor dels casos.
El temps reduïa força el nombre d’espectadors , la major dels quals anaven de màniga llarga.
A les 22,30 es donava per acabada la ballada
S’agraïa el refrigeri, refrescos i patates xips.
BALLADA DE FI DE CURS DELS AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR DEL VALLES.
Es duia a terme el vespre del dijous29.06.2017 , i la qualificava com ‘ ballada en família’ perquè l’absència d’algunes balladors ‘habituals’ – les vacances imposen la seva llei – es deixava sentir.
Felicitàvem per partida doble al Pedro, sant i anys – crec que va dir 15, o potser eren 16? - , i a la Milagros i el Rafa que compartirien sopar amb nosaltres.
El guió és molt conegut, entrepans de pernil i llonganissa – aquest any el pernil el posava la Montse Comellas que el compartia amb tothom, el pernil li havia tocat en un dels sortejos que es fan al country, i tot quedava a casa - , refrescos, pastis, gelat i aquest any cava.
Els nostres logístic s ens tenen tant ‘mal acostumats’ que només els agraïm un cop a l’any la seva benemèrita tasca dia a dia.
Els professors, la Silvia i l’Alfons, confessaven des del escenari que el costum dels regals de fi de curs dels Amics dels Country de Castellar del Vallès, alhora que gratíssim no deixa de sorprendre’ls.
La Ballada es faria durar fins passades les 23:00 hores en que ara uns , ara els, ara tots, recordàvem que el divendres 30 és laborable, i que els Amics del Country de Castellar del Vallès tenen un compromís a les 21,30 hores amb l ’Avinguda Shopping Night, on esperem retrobar-nos.
La nit ens portava un desenllaç agradable, podíem dormir plàcidament amb el llençol i el cobrellit, cal gaudir-lo perquè sembla que serà un miratge de pocs dies. Al matí les noticies deien que havia pedregat a Barcelona i la zona costanera.
Us desitgem un MOLT BON ESTIU.
Felicitàvem per partida doble al Pedro, sant i anys – crec que va dir 15, o potser eren 16? - , i a la Milagros i el Rafa que compartirien sopar amb nosaltres.
El guió és molt conegut, entrepans de pernil i llonganissa – aquest any el pernil el posava la Montse Comellas que el compartia amb tothom, el pernil li havia tocat en un dels sortejos que es fan al country, i tot quedava a casa - , refrescos, pastis, gelat i aquest any cava.
Els nostres logístic s ens tenen tant ‘mal acostumats’ que només els agraïm un cop a l’any la seva benemèrita tasca dia a dia.
Els professors, la Silvia i l’Alfons, confessaven des del escenari que el costum dels regals de fi de curs dels Amics dels Country de Castellar del Vallès, alhora que gratíssim no deixa de sorprendre’ls.
La Ballada es faria durar fins passades les 23:00 hores en que ara uns , ara els, ara tots, recordàvem que el divendres 30 és laborable, i que els Amics del Country de Castellar del Vallès tenen un compromís a les 21,30 hores amb l ’Avinguda Shopping Night, on esperem retrobar-nos.
La nit ens portava un desenllaç agradable, podíem dormir plàcidament amb el llençol i el cobrellit, cal gaudir-lo perquè sembla que serà un miratge de pocs dies. Al matí les noticies deien que havia pedregat a Barcelona i la zona costanera.
Us desitgem un MOLT BON ESTIU.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

