BALLADA DELS PRIMERS 100 DE 100MENAT. SESSIÓ DE TARDA

Començava amb catalana puntualitat – els anglesos l’aprenien en ocasió de la lluita contra Felip V, en la que trencant la promesa d’estar al nostre costat, ens deixaven als peus dels cavalls, a canvi d’un penyal ple de mones -. En això sembla que la història farà un tomb per a bé.

Ben aviat el pavelló tornava a estar curull de balladores.

Tenim clar que aquest és el primer 100 de 100MENAT, però no serà el darrer.

Quan sonava la cançó 91, prop de ¾ de sis, el cansament – ahir havíem estat a Sant Feliu de Codines – ens aconsellava deixar-ho.

Quan ens acomiadàvem quedava – pel cap baix- un hora de ballada, i alguns havien trobat – per fi – la solució de tots els problemes.

Cal felicitar als organitzadors perquè l’han brodada.

BALLADA ELS PRIMERS 100 DE 100MENAT. UN BON DINAR

De forma simultània al desenvolupament de la primera matinal dels 100 de 100MENAT, el llegendari equip de Cal Vivet [ en els seus començaments al Ferran Adrià se’l coneixia com ‘ el Vivet dels cuiners’ ], anava elaborant la paella que degustaríem més de 65 persones.

Més que per veure-la - que la podeu veure – és per assaborir-la, els que ho hem fet ens llepàvem els dits.

Alguns portaven postres de casa i castanyes torrades, que acompanyarien les pastes amb moscatell, el gelat, el cafè i copa ,... to un excés pels sentits.

Ens quedava però, molt per ballar i abans de les 16,00, més d’una ja començava a escalfar ‘motors’.

La sessió de tarda demana també un tractament particular.

BALLADA DELS PRIMERS 100 DE 100MENAT. MATINAL

Fins a les 13,00 hores fèiem el ple el 100%

Gent d’arreu, per descomptat de Sentmenat, de Castellar del Vallès, de Sabadell, de Rubí, de Terrassa, de Palau Solità i Plegamans , de Sant Feliu de Codines, de ...

El dia ventós i fred, no aconseguia entrar dins del Pavelló, i menys encara en l’ànim de les balladores, que posaven l’ànima en aquest primer 100 de 100MENAT.

La Paella, anava fent la seva via.

Teníem – sempre hi ha algun però, oi?. Un petit problema amb la connexió via Wifi de la Societat coral Obrera la Glòria Sentmenatenca - les instal•lacions de ‘fireta’ que patim per part de les Companyes publiques, ho expliquen en bona mesura - . Volíem penjar una crònica – quasi en directe- estem al segle XXI - però haurem de fer-ne tres de successives.

Com era allò ?. ah!. Spanis is different, oi ?. Esperem que per poc temps.

BALLADA A SANT FELIU DE CODINES, A L’ESPAI DE CULTURA I LLEURE DE LA FONTETA

Estàvem convocats al Centre Cívic La Fonteta de Sant Feliu de Codines, avui un espai cultural i social que, a banda de ser la seu de diverses entitats i punt de trobada cultural, és l'àmbit on es duen a terme la major part d'activitats de caràcter social de Sant Feliu; m'explicava l’Alcalde que havia estat una fàbrica de la tèxtil Roca Umbert que s’aixecava cap a la meitat del segle XX, i que tindria dissortadament una vida curta. Li pregava ampliar dades relatives a l’edifici com la data exacta, el nom de l’arquitecte que l’aixecava , i l’arquitecte que posteriorment assumiria la tasca de reformar-lo.

Arribàvem amb catalana puntualitat – els anglesos aprenien de nosaltres aquesta virtut, entre moltes més, i ens ho agraïen lliurant-nos en mans de Felip V, a canvi d’un penyal ple de mones- uns i altres, Felip V, els anglesos,i fins les mones, alteraven tant la voluntat de Déu, que seran maleïts pels segles dels segles.

El grup de Ripollet encapçalat per la Montserrat Lozano Navines, encetava la ballada, que seguiria un esquema senzill :

Ensenyament de noves cançons, ballada general, demostració del Grup de Ripollet, i novament tornar a l’ensenyament ,... fins la demostració del Grup de Country local, i ...

Saludava amics de Sant Feliu de Codines, de Gallifa, de Ripollet, de Castellar del Vallès, de Sentmenat ,... ah!, i l’Alcalde Pere Pladevall.

En passaven en un sospir les tres hores de ballada de les 18,00 a les 21,00.

Ens convidaven novament per la propera primavera de 2.012

IV BALLADA COUNTRY A LA PLAÇA DE LA PORXADA DE GRANOLLERS

Retratava a les tres Maries davant la Porxada un xic abans de començar la IV ballada.

Hi ha força similituds – salvant el temps transcorregut – amb una fotografia que trobava, datada desprès de 1907, es reconeix la casa Clapés.

la convocatòria deia : De les 11:00 a les 14:00 a la Plaça Porxada de Granollers

Competien amb aquesta ballada les de :

Canet de Mar, de 10:00 a19:00 a la Plaça Onze de Setembre
Esplugues de Llobregat a les 12,00 a la Rambla del Carme, davant del Mercat.
Vilanova del Camí, de 09:00 a 15:00 a Can Papasseit

També la crisis econòmica, que dissuadeix a moltes persones d’agafar el vehicle.
Començàvem amb un xic de retard.

Comptava menys balladores, i menys persones a les terrasses dels bars, malgrat l’excel•lent temperatura que ens ha fet . Aquí, com per arreu, fem bona la dita ‘ a les penes punyalades’, i al ritme de la música, el mati transcorre plàcidament.

Saludava als amics de Lliça d’Amunt [ els blauets ], de Castellar del Vallès, de Sentmenat, i per descomptat de Granollers. Constatava alhora l’absència dels d’Osona, Bages, Maresme i Barcelonés.

Em faig ressò de les queixes d’algunes balladores per que algunes rajoles i/o llambordes no estan ben fitxades. L’Ajuntament en evitacó de mals major farà santament en adobar-ho.

Passaven ja les 13,30 quan ens acomiadàvem.

BALLADA A LA PLAÇA DE LA SARDANA DE PREMIÀ DE MAR. UNA ONADA D’AMOR

El mar estava encalmat, plàcid, el vent era suau, i només l’escuma blanca que s’aixecava quan trencaven damunt la platja et feia avinent que el món està sempre en moviment.

Anàvem a Premià, en aquesta ocasió convocats a la Trobada homenatge, que els amics de Country , li volien fer a la Joana.

La Maite ens havia dit al facebook : m'agradaria molt que porteu una samarreta o camisa blanca , per anar tots iguals (es el color que mes li agradava).

Hi havia emoció en tots els ulls quan una onada blanca ocupava la Plaça de la Sardana, i sense ser-ne conscient feia present les magistrals paraules del MIQUEL MARTÍ I POL :

DESPRÉS

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor

-saps prou com l'estimàvem-

serà potser en excés melangiosa.

Quan s'escurcin els dies te'm faràs més

present,

perquè el silenci fa més densos

els records, i més íntim el temps

que ens és donat per viure'ls.

A ulls clucs et veuré: tot serà tu

per la cambra, pels llibres, en la fosca.

Després passaran anys i esdevindràs

translúcida

i a través teu estimaré el futur

potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima

de mi mateix, que al capdavall la mort

se t'endurà de nou quan se m'endugui.

Al llarg del mati més de dues-centes balladores, d’arreu d’aquesta terra catalana, ballaven en aquesta Plaça en que ho havia fet tantes vegades la Joana, i ho feien en record i memòria de l’amiga absent.

Ens acompanyaria també el Tony Jordan que ens faria augmentar – si això era possible – el sentiment de pèrdua.

Retrataria ‘la classe de la Joana’, i els pregava que tots a una, diguessin el seu nom a l’hora de fer la fotografia.

Marxàvem passades llargament les 13,00, i ens acomiadaven transits d’emoció, d’alguns amics. No teníem esma per fer-ho de tots, i els passaven a ells, l’encàrrec de fer-ho per nosaltres.

Avui, demà i sempre més Joana, trobarem a faltar el teu somriure !

ÒDENA, PRIMERA BALLADA DE TARDOR 2012

Ens convidaven a la seva ballada, , el diumenge 16 de Setembre de 2012, els Amics del Country d’ Òdena; el lloc en aquesta ocasió era el TEATRE CENTRE UNIÓ AGRICOLA, situat a l’ Avinguda Manresa 103, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, no coneixíem encara aquesta magnifica instal•lació, on es faria des de les 18:30 i fins 21:30, la que podríem anomenar Primera Ballada de Tardor.

La temperatura - de rigorós estiu - superava el 30 graus quan es feien les tasques de preparació del local que comparteixen diverses entitats de la vila.

Tenia ocasió de saludar molts amics; Òdena està a la comarca de l’Anoia, però té la virtut de fer-te sentir a ‘ casa’.

Un centenar llarg de balladores – les donen continuen sent majoria – gaudien a cor que vols, malgrat l’altíssima temperatura que ens va enyorar – en algun moment - el Parc de la Font.

Ens acomiadàvem del Miquel Navarro, passades llargament les 20,30; per davant més d’un hora de camí fins a Castellar del Vallès.