Feia un retrat de grup en acabar la ballada.
El teacher Alfons era la primera vegada que ‘dirigia’ la ballada, i val a dir que semblava que ho hagués fet tota la vida.
Algunes de les balladores eren ‘veteranes’ , aquesta és una qualitat important per poder evolucionar en un espai relativament reduït, i en el que per la durada i periodicitat de les actuacions – sempre pensem fer-ne almenys una per any - es fa difícil la coordinació amb els altres membres del grup.
Està clar que els residents son un públic alhora que entregat, agraït, i la sensació de portar-los un bri de felicitat és molt reconfortant per a tots els que participen en aquests actes.
Ens obsequiaven amb un lunch en acabar l’actuació – com és bona costum de la ‘casa’ - , i ens acomiadàvem amb el compromís de repetir l’actuació tant aviat com fos possible.
Ah!, felicitàvem a la Montserrat Casas Bartomeu en ocasió de la seva onomàstica que coincidia amb la Ballada, i ho fèiem també amb les Montserrat del Country, i ens afegíem a la felicitació urbi et orbe, que feia l’Antonia llegint uns versos commemoratius abans de la Ballada
No hay comentarios:
Publicar un comentario