BALLADA COUNTRY A TERRASSA. UN SENYAL D’AMOR

Estàvem convocats a les 18,00 del dissabte 20 de febrer a la Plaça Vella, davant mateix de la Catedral.

Saludaria amics de :

AUSTIN TEXAS
COUNTRY LINE DANCE SENSE FRONTERES
COUNTRY SHELL
Barcelona
Castellar del Vallès
Sabadell
Sentmenat
Terrassa
Vacarisses

Una mitjana d’unes 150 persones ballarien la vintena de cançons molt conegudes, davant d’un nombre d’espectadors que arribaria en algun moment al miler.

Tot aquest entusiasme s’abocava en recolzar a les Associacions de malats del síndrome d’Asperger i familiars.

D’aquesta síndrome poc conegut, hi ha una llarga relació de característiques:

L'aparició dels problemes sol aparèixer prop dels 3 anys.
Problemes i dificultats en l'aprenentatge .Trastorns de conducta.
Solen ser motiu de "bulling" en els col•legis. No s'obren a explicar els seus problemes.
Un CI global sensiblement normal o fins i tot una mica per sobre de la mitjana normal, però que no és suficient per a la relació social per culpa d'altres problemes.
La dificultat de la relació amb els altres tant amb la parla com amb altres formes no verbals (contacte ocular, moviment corporal, expressió de la cara) amb absència aparent d'emocions socials.
Relació problemàtica amb nens de la seva edat. No obstant això,es relaciona amb adults i nens petits.
Dificultat en activitats grupals, ja sigui perquè no assoleix integrar-se o perquè intenta imposar-se.
Un llenguatge après sense retard, aparentment ric, amb ampli vocabulari, però de contingut limitat, amb repetició i monotonia, sense interès per a l’ interlocutor.
Una forma de parlar preciosa, educada, amb una veu alta i monòtona.
Un llenguatge corporal i de rostre, inadequats.
Adopta postures inadequades. Un caminar "estrany".
Una fixació excessiva per certs objectes, rituals i fixacions repetitives.
Dificultats per a entendre conceptes abstractes.
Una manera de vida rutinari, amb gran rigidesa i extremada dificultat per afrontar/adaptar-se als canvis.
Dèficit en les habilitats d'organització i planificació.
Una extrema sensibilitat a certs sorolls i olors.
Una gran credulitat i la manca de "malícia" els fa molt vulnerables. Solen ser motiu d'enganys.
Són "innocents" i no saben mentir eficaçment. Massa sincers.
Una memòria molt desenvolupada, sobretot per als detalls, però aquesta memòria automàtica, enciclopèdica, no té esperit de crítica.
Grans coneixements en un àrea específica.
Els temes del seu interès són restrictius i arriba a obsessionar-se a parlar sempre del mateix. Problemes sensorials:no li agrada que els toquin i eviten el contacte físic.
Baixa autoestima. Nivells d'ansietat i problemes emocionals.
Una certa tendència a balancejar-se, o a moure's, sobretot en períodes de concentració o nerviosisme.
Els afectats solen ser vistos com egocèntrics, que mantenen les distàncies i tenen problemes d'inserció social.
Algunes persones saben que són diferents, però no saben perquè.
Alguns adults descobreixen que ells tenen síndrome d'asperger en el moment que diagnostiquen al seu fill: es reconeixen llavors a si mateixos dins del quadre clínic.
Emocions infantils per a la seva edat. Poden plorar desconsoladament.

Esperem que aquí com altres llocs d’Espanya, l’Administració [ Espanyola i Catalana ], passi del discurs a la pràctica, i comenci a estendre la mà a les Associacions de malats del síndrome d’Asperger i familiars.

© Antonio Mora Vergés

Castellterçol, dels antics oficis al country

Ens havien convocat a Castellterçol a les 18,00 hores del diumenge 7.02.2010, els amics del Country organitzaven una ballada, en la que convidaven a participar a tothom.

Prèviament la Vicky, la Maria Jesús i l’Antonio, ens adreçàvem a la capella de Sant Gaieta, restaurada el 1883; en el costat del matí té encastada la llinda d'un antic pou de gel, amb una invocació piadosa [BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO ],,referent a l'antic i lucratiu comerç del gel,( gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor) . L’interior buit – tot i que net – de l’edifici, ens envia un testimoni d’abandó i oblit.

Ja de tornada a Castellterçol les conduïa fins al polígon industrial , just al darrera de les últimes naus del Vapor, a l’altre costat de la Riera de Fonts Calents, anàvem a veure El Roquer, on s’ubicava el rentador de llana de l’antic gremi de Paraires de Castellterçol.

Es tracta d’una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta de pedra, dona peu a una volta d’uns 10 metres de diàmetre, quasi 8 de radi i d’uns 10 metres de fondària, que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural molt erosionada pel pas del temps. Sota aquesta paràbola s’hi troba l’ampli espai conegut com el Roquer de 100 metres quadrats de superfície.

Arribàvem puntualment al Centre Espai Escènic, l’edifici havia estat seu del CENTRE MORAL DE CASTELLTERÇOL, entitat fundada l’any 1.862, i va ser cedit a l’Ajuntament que es faria càrrec de les despeses de reconstrucció i rehabilitació ; va ser inaugurat l’any 2.007; actualment és una moderna Sala Polivalent, on es duen a terme Sessions de teatre, Cinema, Concerts, i en aquesta ocasió en particular una trobada Country.

Saludava als amics de :

Aiguafreda
Artés
Cardona
Castellar del Vallès
Castellcir
Castellterçol
Manlleu
Manresa
Moià
Prats de Lluçanès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Quirze de Safaja
Santa Maria d'Oló
Taradell
Tona
Vilanova i la Geltrú

S’emplenava a vessar l’espai de dansa, on comptava un màxim de 110 balladores – el màxim físicament possible -; el nombre total de persones superava llargament les dues-centes.

Ens acomiadàvem – particularment - dels amics de Castellterçol i Moià, i al voltant de les 20,00 retornàvem al nostre Vallès; a l’altiplà la temperatura era d’un grau positiu, que s’aniria recuperant fins al 6 de Castellar del Vallès.

Amb o sense country, Castellterçol i el Moianès, no us decebran si seguiu el nostre consell de visitar-los.

© Antonio Mora Vergés

MOIÀ, SUMA DE TRADICIONS.

Mentre escric aquesta crònica des del Vallès Occidental, els amics de Sant Antoni Abad de Moià aplegats en la Comissió tres Tombs, fan la tradicional passada pels carrers de la Capital del Moianès.

Ahir dia 30, responen a la crida de Country Moià, anàvem la Rosa, la Maria Jésus i l’Antonio, i seguint també la nostra tradició, les retrataria davant d’un lloc emblemàtic, Can Prat en aquesta ocasió.

Endevina amic lector/a de que et sona la casa en qüestió.

A les 17,00 – hora torera – començava la ballada en la que tindria ocasió de veure i saludar als amics de :
Artes
Barcelona
Cardona
Castellar del Vallès
Castellterçol
Esparraguera
La Garriga
Manresa
Sabadell
Sant Salvador de Guardiola [ EL Calvet ]
Sentmenat
Solsona
Taradell. Assoc. Osona
Terrassa
Vic

Fins a 250 balladors/es, al començament ben abrigats – la temperatura a les 17,00 era de 6 graus – es concentrarien a la Plaça de la capella de la Misericòrdia, embolcallats en algun moment pel fum i el perfum de les fogueres enceses per fer les brases on s`acabarien rostint les botifarres que els amics de la Comissió tres Tombs, vendrien en gran nombre tant als qui venien a la Ballada Country, com a molts veïns de Moià, que amb un alt grau de civisme entenen que aquesta mena de tradicions, demanen – cada cop més – una gran despesa econòmica.

A les 20,00, quan s’acabaven quasi les cançons programades, la temperatura havia baixat fins als 3 graus, però la Plaça estava curulla de gent.

01) SKIP
02) ON THE ROCKS
03) SUGAR AND PAI
04) BUFFALO ROAD
05) QUEEN OF HEARTS
06) SAN LUCAS
07) JUST A MINUTE
08) SAXIN MIX
09) D.H.S.S.
10) JUST ANOTHER (AMERICAN)
11) CELTIC CT
12) EAGLE TEXAS
13) ROSE GARDEN
14) WHAT ABOUT NOW
15) MAGIC MOON
16) TWO BY TWO
17) TUSH PUSH
18) NOT FAIR
19) A BOMBON
20) BALLYMORE
21) JAMAICAN RUN
22) COWBOY BY NIGHT
23) CLOVER
24) ISLANDS IN THE STREAM
25) MY NEW LIFE
26) TOES
27) IT HAPPENS
28) HELP ME
29) STITCH IT UP
30) GRAN CASINO
31) WICKED MAN
32) PRECIOUS TIME
33) SLEEP TONIGHT
34) LONG LONG WAY
35) GREEN GRASS
36) DUCK SOUP
37) BASS BOAT GIRL
38) TEXAS’ MEMORIES
39) OH! SUSANA
40) PRIORITY
41) CHEYENNE
42) DANCING FOR YOU
43) THANKS A LOT
44) 1.000 YEARS (OR MORE)
45) HALLELUJAH
46) COASTIN’
47) CHILL FACTOR
48) WATERMELON CRAWL
49) LINDIE SHUFFLE

Ens acomiadaríem d’alguns amics que gaudien ja de les bondats dels embotits de Moià; també nosaltres en havien firat un parell de formatges locals.

Gràcies des d’aquí a la Dolors Picanyol, al Cesc Fargas, i a tots als amics de Moià, als qui esperem retrobar el proper diumenge 7 de febrer a partir de les 6 de tarda al Centre Espai Escènic de Castellterçol.

Ah! , felicitats també, als amics de Sant Antoni Abad.

© Antonio Mora Vergés

SENTMENAT, L’HIVERN I EL COUNTRY

Gèlid és l’adjectiu que defineix millor l’ambient que teníem al Vallès Occidental el diumenge 20 de desembre de 2.009; ens havíem aixecat com tots els dies abans de les 7,00 del mati, desprès d’esmorzar acompanyaria a la meva sogra, la Maria fins a Sabadell, malgrat la seva recent intervenció quirúrgica volia estar tantes hores com fos possible al costat del sogre, el Manel, ingressat a l’edifici del VII Centenari, dins del complex Sanitari del Parc Taulí.


A la tornada m’entretenia trencant el glaç – de quasi dos centímetres – que s’havia format al petit estanyol on nedaven mitja dotzena de peixos de colors, i un cop feta la feina despatxava la revisió habitual del correu electrònic on rebia noticia de la publicació a manresainfo.cat d’un article sobre el Pont de Sant Antoni d’Avinyò, i a elripolles.info la darrera crònica sobre Vallfogona de Ripollès.


Per qüestions de salut la meva esposa la Maria Jesús , feia força temps que molt a contracor, no participava en les ballades country que regularment organitzaven els amics de Castellar del Vallès, i els de Sentmenat; per la mateixa raó les darreres cròniques publicades al coneixercatalunya.blogspot.com , s’havien fet – per dir-ho de forma tècnica – amb material d’arxiu.


Cap a les 11,00 agafàvem el cotxe i decidíem afegir-nos a la ballada dels amics de Sentmenat, convocada al Pavelló d’Esports. No podia resistir – hi ha coses que ens superen – recollir imatges de la casa fortificada dels Sentmenat,

ara de titularitat municipal on s’estan executant obres de restauració i manteniment.

Començaven desprès de l’alegria de la retrobada, un minso nombre de balladores – hi havia com sempre més dones –

que s’anirien incrementant fins la cinquantena al voltant de les 13,00 hores, quan la Maria Jesús decidia donar per acabada la matinal.

Quan m’acomiadava dels amics del country amb els millors desitjos per les properes festes de Nadal i Any Nou, pensava en la boníssima gent d’aquesta Nació anorreada una vegada i altra pels seus mals veïns.

Nosaltres ,com l’Espriu – a qui manllevem els seus versos - :

ens quedarem aquí fins a la mort,
perquè estimem – cadascú a la seva manera – amb un desesperat amor,
aquesta pobra, trista, bruta i dissortada Pàtria !

Renovem – una vegada més- la nostra Carta als Reis perquè finalment a Catalunya es pugui viure en Pau i Llibertat.

© Antonio Mora Vergés

Country terapèutic

Em refereixo al mot del grec clàssic therapeutikós , que te un significat particularment bonic 'que es cuida d’ algú'.



El dissabte 19 els amics del Country Line Dance Sense Fronteres, arribaven fins a Castellar del Vallès, per fer una ballada a la Residencia coneguda popularment com “ L’hospital “ , com espectador em permeto qualificar-la d’èxit total, tot i reproduint-vos les paraules de l’Enric Bertomeu Fernández, promotor i ànima d’aquest col•lectiu :

la ballada a la residència d’avis de Castellar va ser molt entranyable, tots els avis gaudien dels nostres balls i fins i tot algunes avies es van atrevir a fer els seus passets amb nosaltres

Varem anar ... 50 membres del grup, i tots molt entregats als avis.



Els varem regalar 50 gorres de Pare Noel i van estar molt contents.

També varem homenatjar a dues avies de 100 i 106 anys regalant-les una xapa del grup.

Ens van obsequiar amb una felicitació nadalenca i amb uns carquinyolis i mistela.

L’Enric, modestament fa omissió de l’alegria immensa que aquesta ballada va portar als residents, als treballadors de la Residencia, i fins – com en el meu cas – als familiars que en varem gaudir a cor que vols.

En aquest – en puc donar fe - cas la ballada va exercir efectivament un clar efecte terapèutic.

Em complau deixar testimoni escric de l’agraïment als amics del Country Line Dance Sense Fronteres per aquesta meravellosa tasca que duent a terme.


(c) Antonio Mora Vergés

La Catalunya Country, posem que parlo de Moià

Ens trobàvem puntualment a les 18,00 a la Plaça del costat de l’església responent a la crida de la Dolors Picanyol .

Alguna dada bàsica de Moià, capital del Moianès :

a) la forma normativa del nom (Moià);
b) la pronunciació en el sistema de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional ([mu'ja]);
c) la descripció del nom (municipi del Bages);
d) la forma del nom en la documentació més antiga (Modeliano, en documents del segle X); e) l'etimologia (derivat del nom de persona llatí Motilius o Modilius).
e) als seus habitants els encanta el country, com comprovàvem un cop més el dissabte 19 de setembre de 2.009

Aniria saludant amics de :

Artes
Castellar del Vallès
Castellterçol
Collbató
Manresa
Moià
Rubi
Sabadell
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Quirze de Safaja
Sant Vicenç de Castellet
Sentmenat
Taradell
Terrassa
Vilanova i la Geltrú
Vacarisses

Al llarg de la tarda, comptava per damunt de tres-centes balladores [hi havia aquí també majoria de dones, i cal fer servir l’article del sexe amb major presència ].

Tothom es manifestava d’acord quan a les idònies condicions del lloc per ballar; aquesta plaça hauria de ser lloc de peregrinació pels regidors d’urbanisme i via pública - almenys dels nostre país - . Res a veure, per exemple amb la Plaça del Treball de Sabadell.

Magnífic el servei de bar a càrrec de la Vicaria, i malgrat no haver-les tastat – marxàvem cap a les 21,00 hores – dono per descomptada la bona feina del Bufet de cuina Gascon Rocamora, quan a la seva especial oferta d’un servei de Pitzes Country.

Aniria en companyia del Joan Vilardell – en aquesta ocasió, la Rosa, la Vicky i el Pedro, tenien altres obligacions que disculpaven la seva absència ], a fer un tomb per Parc , i quan va ser possible entravem a l’església on entre altres notables obres, doneu una mirada a http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/la-misericrdia-de-moi.html, un Crist de Francisco Asorey, quina contemplació causa una viva impressió.

Quan ens acomiadàvem dels amics la temperatura ambient arribava als 12 graus.
Castellterçol obria el cicle de ballades d’estiu el 23 d’agost http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/currit-irreparabile-tempus-el-country.html i Moià les tancava el 19 de setembre.

Esperem trobar-nos en la tradicional ballada d’hivern, en la que no podeu oblidar-vos dels polars, jerseis i roba d’abric.

© Antonio Mora Vergés