A l’inici del carrer hi havia un entarimat on ballen principalment els del grup d’Arenys de Munt que organitza la trobada.
La resta, fins a 150 al llarg del mati, es situen damunt del carrer que dissortadament té un ferm irregular; l’absència de vehicles – estem en una zona industrial – possibilitarà que la gent es traslladi als espais reservats per aparcament, a l’ombra d`una nau que els refrescarà fins quasi les 13,00.
Intentem repetir la litúrgia clàssica; que l’spiker demani a tothom que anoti en un full el seu lloc de procedència, i/o l’entitat o associació a que pertany. Veiem que aquí tots els papers de l’auca els fa una única persona, i finalment passa el mati sense fer la crida.
Son quasi les 14,00 quan ens acomiadem dels amics de Sentmenat.
Abans d’anar a dinar ens aturarem al Castell de Jalpi.
Aquesta nissaga té una llarga trajectòria :
l'any 1392 s’esmenta ja un Bernat Jalpí.
Pere Miquel Jalpí a darreries del segle XV.
Bernat de Jalpí es casà amb la pubilla dels March d'Hostalric.
Miquel Jalpí i March, aquell personatge capitalitzador de l'activitat molinera, va obtenir el títol de cavaller per un privilegi atorgat per Felip II a la setzena centúria.
Des del 1594 Pere Miquel i els seus descendents canviaren l'ordre dels cognoms passant a dir-se March i Jalpí.
El 1617 Bernat March i Jalpí va comprar la quarta part del dret de moldre en el molí d’en Roig.
Al segle XVII, els Jalpí encara faran un nou salt: Josep March de Jalpí i Subirós es casarà amb Àngela Tries i Sala, la pubilla dels Tries batlles naturals dels termes d'Arenys.
Catalina María Quintina Felipa Sofía de Algorta y Abaroa, nacida el día 30-V-1866 y bautizada al siguiente en Lequeitio, donde casó el 15-X-1891 con Augusto María de Barras Jalpi y de Mercader, hijo de Miguel María de Barras Jalpi y de Mercedes Mercader. De Catalina y su esposo Augusto, noble y hacendado catalán de Arenys de Munt.
“La pareja pasó a residir en dicho pueblo en una gran finca del siglo XVI que transformaron en un castillo medieval. En los jardines de dicha finca, Doña Sofia plantó un esqueje o plantón del roble de Guernika para recordar su ascendencia vasca. También mandó construir una verja alrededor del árbol con una inscripción que dice -GUERNICAKO ARBOLA Ceceila 1900”.
La historia familiar no terminó muy bien, ya que después de la muerte de Don Augusto, Doña Sofía y su único hijo se enzarzaron en un pleito por el testamento que terminó con la subasta de todas las propiedades en torno al año 1920.
Los archivos familiares desaparecieron y de momento no se ha encontrado documentación referente al matrimonio Borrás Algorta.
S’explica que el fill ‘ don Miguel’ va acabar fent de taxista amb un dels vehicles que havia estat de la família.
Als Jalpi, com a tothom se’ls van acomplir les paraules de Coh 3,1
Tot té el seu moment,
Sota el cel h ha un temps
Per a cada cosa.
Aquesta dèria del ‘Castells’ és molt del Maresme, fora interessant esbrinar-ne les causes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario