MOIÀ, ‘PLAÇA DURA’ DEL COUNTRY CATALÀ.

Ens aturàvem a les Poues de la Ginebreda – cal seguir les tradicions - , i un cop feta una breu visita, retratava a la Rosa, l’Assumpció, la Maria Jesús, la Vicky i el Pedro.



Les deixàvem a la Plaça de l’església quan sonava la segona cançó i anàvem a deixar el vehicle prop de la Residència; advertia a la tornada que aquest any – com mai fins ara - l’aforament estava al límit. M’agradava trobar una taula on a banda d’un gran paper on es llegia HEM VINGUT DE..., i tothom que volia posava el nom de la seva població i/o associació, hom podia deixar convocatòries d’actes – la Ballada remember d’ Òdena d’avui a la tarda, o l’oferiment de cursos a Moià i la resta de poblacions del Moianès - ; això alhora que em facilita la feina de fer la crònica, te per descomptat avantatges per a tothom que tot just comencem a intuir.



Saludava amics de :

Vilanova i la Geltrú
Vidrà
Terrassa
Sentmenat
Santa Margarida de Montbui
Sant Salvador de Guardiola
Sant Quirze de Besora
Sant julià de Cerdanyola
Sant Feliu de Codines
Sabadell
Rubi
Rajadell
Òdena
Navarcles
Matadepera
Manresa
Lliça 'Amunt
Castellterçol
Castellnou de Bages
Castellar del Vallès
Calaf
Barcelona
Badia




La peculiar samarreta dels Country Moon – d’un blau cridaner, gens ‘convencional`’ però molt efectista – es veia per arreu; en veia però, també d’altres :




100MENAT
Country Cal Rosal
Country Dancers
Country Line Dance Sense Fronteres
Country Moon
Country Osona
Free Country
Sonats pel Country
Tot Country Granollers

La tarda, malgrat els advertiments catastrofistes del Servei de Meteorologia de Barcelona, acompanyava molt, i van ser pocs els moments en que l’enrajolat de la Plaça, se’ns feia visible.



Moià ha fet un trànsit exponencial des de la I TROBADA, fins aquesta IX, i pensem que mereix sobradament aquest títol de PLAÇA DURA, que s’atorga a les poblacions que reiteradament mantenen i/o augmenten el nivell d’interès per als afeccionats al Country.



La gent no volia marxar, i va caldre – com en les grans ocasions – fer algun ‘bis addicional’; m’acomiadava agraint la bona feina a l’organització, quan faltaven pocs minuts per les 22,00.

EXHIBICIÓ DE FESTA MAJOR DELS AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR DE VALLÈS

Començava un xic més tard de les 19,00 amb la Plaça Calissó i els voltants plens d’espectadors delerosos de veure un any aquesta actuació, que s’ha convertint de facto, en un dels actes cabdals de la Festa Major.

S’endevinava – el tancament de bar del Calissó, havia obligat a instal•lar unes tendes de roba que feien funció de vestuari – que s’havien esmerçat en el vestuari i l’atrezzo, i pel que fa a les coreografies, començaven amb un tango ! ; tindríem més ocasions per admirar-nos ; en l’aspecte estètic assolien la màxima perfecció, i s’atrevien amb un resultat quasi màgic, amb la cançó ‘ Camins’, que el grup Sopa de Cabra, va popularitzar per arreu.





El sol es resistia a marxar, captivat sens dubte pels canvis constants que s’anaven succeint dalt de l’entarima’t; les hores d’assaig i pràctiques es veien amb absoluta claredat, en la naturalitat i diríem que ‘ professionalitat’ , amb que actuaven les balladores.







Tenia ocasió de saludar als amics de Sentmenat, d’ Òdena, de Terrassa, de Sabadell, .... que em confessaven alhora que la seva admiració vers les nostres balladores, la seva impressió que potser la Plaça Calissó, sigui un lloc perfecte per fer una exhibició, però que resulta manifestament insuficient – i inadequada – per fer-hi una ballada Country de Festa Major. Certament tenim millor espais, com la Plaça del Mirador, que s’ha desaprofitat manifestament en aquesta edició de la Festa Major.



Passaven llargament les 21,00 quan es donava la festa per acabada.

Cal deixar constància de l’esforç i la bona feina dels ‘profes’ el Xavi i la Montse, i ressaltar la tasca del Manel Da Silva, ànima del Country a la Vila, i eficient DJ.

VALLES IMATGE http://www.facebook.com/#!/photo.php?v=280279988665181

COUNTRY SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL. LA BALLADA ROMÀNICA

El servei meteorològic de ‘ Barcelona’ havia predit fortes tempestes, aiguats mai vistos, rieres desbordades, i danys catastròfics; s’havien activitat tots els colors dels ‘Plans de Protecció Civil’, i estaven en servei totes les forces públiques.

Els de Sentmenat organitzen la seva ballada country de Festa Major, i semblava que pintarien bastos aquest any; malgrat tot a les 19,00 començaven amb catalana puntualitat.




Ens calia protegir amb un paraigües l’equip de so, i esperar l ‘acció benefica de Sant Menna , excels patró de la Vila, que segons la nostra particular experiència és un fan d’aquest ball; val a dir que més enllà de quatre gotes que refrescaven a les més de 200 balladores, l’acte va ser un èxit total.




Saludava als amics de Sentmenat, al llarg de les quasi tres hores de ballada també als de :

Viladecavalls Vallès Occidental
Terrassa Vallès Occidental ( Vull fer un especial esment de la Neus )
Sant Cugat Vallès Occidental
Sabadell Vallès Occidental
Rubí Vallès Occidental
Premià Maresme
Palau-Solità i Plegamans Vallès oriental
Moià Moianès, Bages
Matadepera Vallès Occidental
Lliça d'Amunt Vallès oriental
Castellar del Vallès Vallès Occidental
Barcelona Barcelonès

Quan a la representació per grups i/o associacions – llevat d’error – vaig poder veure .

100MENAT
COUNTRY LINE DANCE SENSE FRONTERES
COUNTRY MOON

A ressenyar que gràcies a les gestions – bones gestions, val a dir-ho - fetes amb la Damm pels organitzadors, el Toni i la Elisabeth, les begudes van ser gratuïtes. Esperem que l’exemple s’escampi per arreu.



Sempre amb un ull aixecat cap al cel, observàvem com la lluna sortiria darrera del campanar per gaudir al màxim d’aquesta Ballada ‘Romànica’ que passaven amb la millor nota els de 100MENAT




Un xic abans d’acabar marxàvem les amigues de Moià, que ens convoquen pel dia 17 de setembre a partir de les 18,00 a la Plaça Major.

Els de Castellar del Vallès convoquem pel proper dia 10 a les 19,00 a la Plaça Calissó, on ens faran una exhibició les balladores locals, i seguirà una ballada oberta a tothom.

Felicitàvem als organitzadors i ens acomiadàvem de tothom passades les 22,00 hores.

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. III MARATÓ DE L’ASSOCIACIÓ COUNTRY DE CAN FALGUERA

Ens convocaven a les 20,00 del dissabte 27 d’agost a la Plaça de l’Estruch; segons el programa es faria un primer tram de la Marató fins a les 21,30, i des d’aquella hora fins a les 22,30 hi hauria un sopar, per continuar ballant fins a les 2 del diumenge.

Hi havia una més que bona assistència; possiblement – entre altres raons – per la seva ubicació la convocatòria de Palau-solità i Plegamans, es consolida com una de les trobades de ‘referencia’ en el mon del Country.

Saludava amics dels dos Vallesos, del Barcelonès, del Baix Llobregat, d’Osona, del Bages,... i només com una estimació calculava en no menys de 300 el nombre de balladors quan començava a sonar la música.



El temps volia acompanyar-nos i alhora que marxaven els núvols, el vent anava atenuant la seva força, fins a convertir-se en una brisa molt agradable.




Em centrava en recollir imatges de les balladores de Castellar del Vallès i Sentmenat, i no sense esforç aconseguia el ‘ premi gros ‘, la fotografia de les ‘ tres Maries’.



Quan passades les 22,00 es tancava el primer tram de la ballada, ens acomiadàvem dels amics que instal•lats còmodament sota la porxada gaudien d’un excel•lent àpat, des del turó el castell il•luminat ho contemplava tot amb complaença.

Felicitem als amics de l’Associació Country de Can Falguera.

BALLADA I FONDA, UN TASTET DE LA TROBADA COUNTRY A LA COLÒNIA ROSAL. BERGUEDÀ

Veníem de Lles, població de la Cerdanya on tenim una bona amiga amb qui compartim també la passió pel country. El topònim d’origen iber té un significat descriptiu : abisme, precipici,.. i se’n troben evidències a la llengua basca – darrer vestigi de la Cultura preromana- en paraules com leze, leta, o les , amb els significats esmentats.

Sentíem musica country quan aturava el vehicle al costat de l’església de Sant Antoni ; a l’altre costat de la carretera tenia ocasió de saludar una munió d’amics del ;

Vallès Occidental
Osona
Maresme
Berguedà
Barcelonès
Bages

M’anticipo a demanar disculpes en cas d’oblit, i m’acullo al fet obvi que ‘ a la nit tots els gats son negres ‘.




Em complia comprovar com a la a la vora del Llobregat han decidit trobar-se per ballar i gaudir, alguns dels millors ‘ pesos pesats ‘ del Country al nostre país.

Compartíem amb ells una bona estona, refent-nos de la calor brutal d’aquest dissabte 20 d’agost.




Ens acomiadàvem quan els cridaven per sopar prop de les 22,00 hores; per davant la infinita foscor que envolta la C-16; un dels sentits etimològics del Llobregat és justament aquest ¡ llòbrec, fosc,.. també l’autopista de peatge – la més cara de Catalunya – està totalment a les fosques, i únicament comencen a sovintejar les llums quan som a Terrassa.

Això no és una mostra de l’abandó manifest de la Catalunya interior, oi ?.




Ah!, la darrera imatge era l’església de Sant Antoni de Pàdua del Rosal, i us afegim els Goigs.

ÒDENA, SED DE COUNTRY!

Els anticipava el títol als Amics del Country d’ Òdena; me’l suggeria la quantitat i la qualitat de les persones – majoritàriament de gènere femení - que s’havien congregat atenen l’habitual convocatòria de ‘ ballada a la fresca’, que en aquesta ocasió estaria absent passades les 22,00 hores.

La puntualitat és una virtut catalana – que els anglesos aprendrien dels catalans en el període en que presumptament ens ajudaven contra els Borbons – i que es pràctica escrupolosament a Òdena; a les 19,00 començava la ballada.



Al llarg de la tarda / nit hi hauria temps per a tothom :



Per als virtuosos.



Pels que no en son tant :

Tenia ocasió de saludar als amics de Berga.



I, sense voler deixar-me a ningú, als del Vallès, Penedès, Bages, Anoia,....
Fins al darrer moment, en que sonava allò de ‘ vamos a la cama ,.... ‘, es feia evident com n’estaven d’assedegats de country, tots ens que ens havíem desplaçat fins al Castell de Guix.



Ens acomiadàvem agraint la seva gentilesa als Amics del Country d’Òdena; per davant com a conseqüència dels talls del Bruc, teníem un trajecte alternatiu un xic complicat : la C37z fins la rotonda de Castellfollit del Boix on agafaríem la ‘nova’ C37 fins a Sant Salvador de Guardiola, i des d’allà passant per Salelles fins a Manresa on gaudiríem fugaçment de la visió de il•luminada de la seva zona monumental; la resta del camí fins a Terrassa pel Toni i la Elisabeth, i a Castellar del Vallès per l’Antonio i la Maria Jesús – que avui fa el sant - , ja era quasi bufar i fer ampolles.

Ah!, felicitats a totes les Maries i ‘ Marianos’.

COUNTRY 100MENNA. TANCAT PER VACANÇES

Passaven alguns minuts de les 22,00 quan feia la foto de les ‘tres Maries’ al final de la ballada que concloïa el curs.



Havia començat a les 20 hores; com s’havia programat a l’inici de curs – a l’any 2.010 – tothom tenia assumit que el 31 de juliol faria calor. La realitat – en forma de núvols – va planar damunt nostre durant tota la ballada, i quasi al final els jerseis i jaquetes començaven a sovintejar.




L’entusiasme de les balladores era el mateix – sinó més – que el del començament al mes de setembre de 2.010; des d’aleshores certament ha plogut molt – fins i tot massa – tant en termes meteorològics, com a nivell personal.




Encara hi va haver ocasió d’assajar alguna peça ‘ nova’, i per descomptat d’esperonar a tothom a participar en les ballades que es duguin a terme en les seves destinacions d’estiu.

Ens acomiadàvem – només per alguns dies d’agost – amb una sensació agredolça , per un costat lògicament l’alegria davant d’unes vacances necessàries i merescudes, i per l’altre aquell pessic al cor per l’absència obligada – tots tenim compromisos familiars – de les amistats que han anat creixent mentre ens esforçàvem en seguir i memoritzar les instruccions ; basic a la dreta, basic a l’esquerra, taló davant, canya, side cha cha, rock step,.....

Eh!, que ens posarem tendres; a tothom molt bones vacances, als ‘profes’ gràcies per la paciència, i esperem retrobar-nos per la Festa Major de Sentmenat