El segle XIV és la data – estimada – de la construcció del Pont Romànic de la Pobla de Lillet.
Abans de la restauració feta pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona l'any 1984, el llit del riu no estava canalitzat tal i com avui ho veiem, les imatges que recollia el Josep Salvany Blanch l’any 1918 del ‘pont petit’, així ho acrediten.
Els treballs es van iniciar amb la construcció d'un mur esglaonat de formigó armat per reforçar el pilar esquerre i per evitar-hi l'impacte directe de les aigües. Com que es tractava d'un element nou, es va triar una forma i una textura que no n'amaguessin la cronologia.
Paral•lelament es van consolidar els murs antics i es van reconstruir els panys que estaven descarnats, es van refer les filades de còdols que hi mancaven i es va reforçar l'interior amb formigó. Es va eliminar la vegetació que malmetia les estructures i es van netejar les voltes i els murs.
Per últim, es van rejuntar els paraments i l’ intradós de la volta amb morter de ciment i calç d'un color semblant al de les pedres. Un cop enllestits els treballs d'excavació arqueològica del paviment i dels ampits, es va cobrir l'estructura de la volta amb una llosa de formigó armat sobre una capa d'arena que protegia in situ les escasses restes del paviment medieval. Sobre aquesta llosa es va col•locar un paviment nou de còdols, escalonats cada 100 a 150 cm al vessant dret i quasi pla a l'altre vessant, que reprodueix el tipus de paviment que tenia el pont després de la darrera actuació de final del segle XVIII. D'aquesta manera, la imatge assumida per tothom al llarg del temps no ha estat alterada amb la nova actuació.
La intervenció va respondre a dos criteris: d'una banda, consolidar i reparar tots els elements malmesos al llarg del temps: de l'altra, una vegada fets els estudis d'investigació documental i arqueològica, dissenyar els elements nous que eren necessaris.
La Maria Jesús Lorente retratarà els forats que únicament a la banda del carrer Regatell – son invisibles en el costar de la carretera B402 - permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra (bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau). El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben situat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.
El mal anomenat Pont Vell,; els ‘poblatans’ compateixen quan a la denominació l’absoluta manca d’originalitat, comú a la resta de poblacions que creua el riu Llobregat [ Pont nou, Pont Vell ], té una sola arcada de grans dimensions, alguns defensen la tesis – que no compartim - que en algun moment constava de més d'una arcada.
La volta de l'arc és de pedra treballada de manera irregular que, en girar per formar l'arc, disposa en sardinell. La sola o caixa del pont baixa en dos pendents: l'un és pronunciat i es compensa amb uns graons que acaben en una escala que mena a la carretera; l'altre, molt més suau, enllaça amb el carrer del marge oposat. Presenta un paviment de còdols més petits que els dels murs.
És el més antic dels ponts que actualment travessen el Llobregat a la Pobla de Lillet. Salva el desnivell existent entre el carrer Regatell i la carretera B402, de Guardiola de Berguedà a Ripoll.
Sortosament per confegir aquest article tenim les imatges del Josep Salvany Blanch de 1918, i ara, les de la Maria Jesús Lorente Ruiz de 2.010.
