LA BALLADA COUNTRY D’ALMENAR. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Ens trobàvem a les 8,00 del mati , amb catalana puntualitat – aquesta virtut l’aprenien els anglesos a l’època en que simulant ser amics de Catalunya, ens bescanvien per un penyal ple de mones – davant la benzinera que hi ha a la intersecció entre la Ronda Iberia i la carretera de Sabadell a Terrassa.

Allà pujàvem a l’autocar de l’empresa Mesa, que amb l’experta conducció del Pedro, ens duria en poc més de dos hores fins Almenar, a l’antic regne musulmà de Larida.

En el viatge els hauria explicat que passaríem pel naixement del Riu Anoia, i el lloc on lliura les aigües al Llobregat; que un cop a l’altiplà de la Segarra els rius no corren en direcció al mar – contradint al poeta – sinó terra endins fins al Segre, i alguna cosa més. La sortida però, organitzada pels Lucky Luke's i en la que els de Castellar del Vallès érem una minoria 7 persones comptant al conductor, no anava d‘aquest pal.

Quan arribàvem faltava encara més d’una hora per que comences la ballada, i a la Plaça de Catalunya encara estaven fent el muntatge tècnic.
Queien algunes roines que no s’atrevien però a fer aturar la ballada que la teacher local, la Rafi Vaca Molina conduïa amb desimboltura i eficàcia; feia algunes fotografies – és el meu rol - i aprofitava l’estona xerrant amb l’Antonio, marit de la Rafí, i perfecte coneixedor de la història d’Almenar, farà gestions per saber qui era l’arquitecte municipal quan es va fer el dipòsit d’aigua de trets modernistes, i m’explicava l’existència del banc de l’argolla on feien assentar per a rebre l’escarni públic als que feien malifetes – pensava que ara amb els partits de l’eix del mal, potser amb un únic banc no n’hi hauria prou, oi?-, el pou de glaç, i una munió d’històries que inclourien l’espai de l’antic cine d’estiu, on faríem la ballada desprès de dinar.

La ballada matinal concloïa amb la foto de grup tant cara als Lucky Luke's

Esperem tenir ocasió de retrobar-nos – si mes no – telemàticament i posar blanc sobre negre les històries de l’Antonio.
En anteriors visites ja documentàvem algunes coses :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/castell-dalmenar-dit-dels-moros-segria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/la-nouvelle-chapelle-de-sant-sebastia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-dalmenar-el-segria-lleida.ht

Quan al topònim, en la documentació antiga ja apareix la forma Almenar (Segle XI), que prové de l’àrab al-menar ‘talaia per a fer alimares- foguera que serveix de senyal-’.

Us heu parat a reflexionar sobre el fet que totes les comarques associades a les capitals de Catalunya, Tarragona, Barcelona, Girona, fan referència al nom de la capital excepte a Lleida, on la referència és al riu Segre?.

Arreu hi ha qui porta la roba interior, calces i calçotets amb els colors de la senyera, ara, a Catalans, amb deshonroses excepcions, als de Lleida no els guanya ningú.