AVUI CLOENDA DE LES BALLADES COUNTRY D’ESTIU DEL GRUP LES PALMERES DE CAMBRILS.

Avui tindrà lloc la cloenda de les Ballades Country que dimarts i dijous des de les 21,00 a les 23,00, organitza els mesos de juliol i agost el Joan Seminola i el grup les Palmeres a Cambrils.

No tinc dades dels anys que fa que s’organitza aquesta activitat, que ha esdevingut ‘tradicional’ als estius de Cambrils.

Em confirmen que començaven l’any 2013

L’any 2014 era el Primer aniversari: Noces de paper

L’any 2015 era el Segon aniversari: Noces de cotó

L’any 2016 era el Tercer aniversari: Noces de cuir

L’any 2017 era el Quart aniversari: Noces de lli

Avui es celebra el Cinquè aniversari: Noces de fusta

Li escrivia al Joan Seminola, un èxit i un gran esforç.

El millor – com sempre – està per venir :

- Sisè aniversari: Noces de sucre
- Setè aniversari: Noces de llana
- Vuitè aniversari: Noces de bronze
- Novè aniversari: Noces de fang
- Desè aniversari: Noces d’estany
- Onzè aniversari: Noces d’acer
- Dotzè aniversari: Noces de seda
- Tretzè aniversari: Noces de blonda
- Catorzè aniversari: Noces d’ivori
- Quinzè aniversari: Noces de cristall
- Vintè aniversari: Noces de porcellana
- Vint-i-cinquè: Noces de plata
- Trentè aniversari: Noces de perla
- Trenta-cinquè: Noces de corall
- Quarantè aniversari: Noces de robí
- Quaranta-cinquè: Noces de safir
- Cinquantè: Noces d’or
- Cinquanta-cinquè: Noces de maragda
- Seixantè: Noces de diamant
- Seixanta-cinquè: Noces de platí

Jo en deixava constància els anys 2016,2017 i 2018

https://espaicountry.blogspot.com/2016/08/les-ballades-country-de-cambrils-agost.html

https://espaicountry.blogspot.com/2017/08/agost-2017-ballada-country-cambrils.html

https://espaicountry.blogspot.com/2018/08/les-palmeres-agost-2018-cambrils.html

Es de ben nascuts ser agraïts, i trobo que tant a nivell personal, com potser institucional, s’ha de reconèixer l’esforç i la constància tant del Joan com de la seva esposa al llarg d’aquests anys.

Gràcies.

Maria Jesús Lorente Ruiz & Antonio Mora Vergés

LES PALMERES. AGOST 2018. CAMBRILS.

Felicitava al Joan Seminola per la boníssima tasca que estiu rere estiu juntament amb la seva esposa duen a terme. Els dimarts i els dijous els podeu trobar davant la platja des de les 21,00 fins a les 23,00 al capdavant d’un ampli grups d’amigues/amics que estan encantats en que si en saps ballis country al seu costat, i en qualsevol cas et conviden a gaudir de la ballada, amb el rerefons del mar i quan Déu vol de la seva brisa.

Saludàvem gent d’arreu, coneguts alguns, de Cambrils, Masdenverge, Terrassa,.., desconeguts els altres de Saragossa, d’altres indret de l’Aragó, francesos, alemanys ,..., Cambrils practica un turisme d’acollida, en el que ningú es sent foraster, i en el que tothom està cridat a participar si ho desitja.

La ballada va ser un èxit total.

Em feien arribar una fotografia en la que si o si, ens convidàvem a posar, també els fotografiats volen en ocasions tenir imatges dels fotògrafs, oi?.

El Sr. Google ens permet penjar fins a 6 MEGAS gratuïtament , cosa que li agraïm infinitament, el Sr. Wordpress si fem un copiar/ pegar acostuma a fer-se el distret, cosa que també li agraïm.

Ens arriben rumors, que potser només son desitjos, de que en els propers anys les entitats cíviques i culturals de Castellar del Vallès, supliran la inactivitat ‘cultural’ del mes d’agost. Ja sabem que l’infern està empedrat de bones intencions, esperem que en aquesta ocasió, en benefici de la ciutadania es puguin superar les seculars rivalitats de les ‘capelletes castellaranques’, al temps.

BALLADA COUNTRY A BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El dissabte 28 de juliol de 2018, veníem fins a la Costa Brava per assistir a una Ballada Country, com a primera acció deixàvem l’equipatge a casa del Ramon, la Mercè i el Gerard, que ens acollien; dinàvem a Can Flores, en algun temps sinònim quasi de Blanes, la realitat no aconseguia igualar les sensacions del record, m’expliquen que d’aquell ‘Flores’, només en queda el nom, i que la direcció ha patit almenys un parell de canvis. Quan sortíem de dinar el local estava literalment a petar.

Fèiem, sota un sol d’injustícia un tomb per Blanes, retratava la capella de l’Esperança, la de l’Antiga, abans de dinar ho havia fet a la de Sant Francesc, el local dels Terrassans - al que dedicarem un post a Diari de Blanes – i els forats de la polleguera del que havia estat el portal del Mont, o de la Verge Maria, del que ja n’hem publicat alguna cosa. Feina

Al vespre sopàvem a la bodega Jose, amb el Ramon, la Mercè , el Gerard i la Montse , i en acabar el sopar, uns anaven al Concert de Cala Bona, i la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, anàvem fins al Club de Vela.

Com acostuma a succeir a l’estiu , a la mateixa hora, a les 22.00 hores hi havia un Concert amb la Selva Big Band a la platja de Cala Bona. No tenim – entre moltes més mancances, el do de la ubiqüitat - , i ens quedàvem al Club de Vela amb les balladores – les dones son majoria al Country-, fins quasi les 2 de la matinada.

Blanes, potser per la seva orografia té un clima extremadament humit; suaven les més de 120 persones que puntualment – quan sonava una cançó molt coneguda – ballaven, com els espectadors que s’ho miraven des del Club de Vela, o els que ho contemplaven assentats al voltant de l’espai destinat a ballar, o fins els que com jo mateix fèiem funcions de cronista gràfic.

De Castellar del Vallès, Sentmenat,.., havien de venir força persones, està clar – fins per als ateus – que l’home proposa i Déu disposa, oi?. Coincidíem amb el Pedro i la Vicky, que ens havien ofert també allotjament a casa seva.

Ens recollien al voltant de les 2,00 del mati, abans de marxar prendríem encara un refresc al Club de Vela; quan ens estiràvem al llit eren quasi les 3 de la matinada.

FESTA DE CLOENDA DEL CURS 2017/18 DELS AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Deien els avis, ‘ el llegir, fa perdre l’escriure’, i afegeixo jo ‘ el veure, també fa perdre l’escriure’. Havia compartit una agradabilíssima estona amb els amics del Country de Castellar del Vallès, que el dijous 28.06.2018 proppassat feien la cloenda de la seva activitat.

La festa té un guió que pet així dir-ho ha esdevingut rutinari; a continuació de les classes habituals, es reparteix un entrepà de llonganissa, un de pernill, i una pasta amb pinyons, regada amb un refresc, i més tard una copa de cava i un gelat.

En acabar es fa el lliurament d’obsequis als mestres, a la tasca dels organitzadors i familiars, i aquest any també a algunes alumnes que s’impliquen en la gestió.

La festa és bonica, dona ocasió de fer-la petar amb uns i altres, i d’assabentar-nos de les novetats, bones, regulars i/o dolentes que passen/passem uns i altres.

A tothom els millors desitjos per aquest estiu, amb l’esperança de retrobar-nos el proper curs. 2018/19

Disculpeu el retard d’aquest cronista que viatjava per les terres del Camp Jussà de Tarragona i la Conca de Barberà ahir divendres 29.06.2018

100MENAT COUNTRY. BALLADA A LA PLAÇA JOAN FONT SERRA. “ LA PROVA DEL COTÓ”

Country 100MENAT feia la ‘prova del cotó’ a la Plaça Joan Font Serrat (Can Palau) Sentmenat.

M’explicaré, fins a dia d’avui les ballades de Festa Major i altres dies assenyalats es feien a la Plaça que ‘recuperava’ per a la memòria històrica l’Anna Zamora Sala, allí l’inefable Sant Menna ( conegut quasi per arreu de Catalunya com Sant Cristòfol ), s’ocupava de tapar el sol – que no la seva llum – quasi des del començament de la ballada.

Està clar que per la ballada la plaça ha de quedar lliure, vàcua i expedita, i això complia un xic la vida del veïnat. Els dies Festius son pocs però, oi?.

Avui el sol durant bona part de la ballada s’amagava entre el núvols, la qüestió és ; tindrà la mateixa misericòrdia els dies de Festa Major?.

Indiferents a les meves cabòries, les balladores gaudien de la pista de basquet, em diuen que s’hi balla prou bé.

El sol va cada dia un xic més cap al nord-oest, i possiblement avui es donen ja les circumstàncies que permeten el ‘miracle del Puig de la Creu. Quan ens acomiadàvem passades les 20 hores encara estava força alt, i ja al damunt de la vertical del Puig de la Creu.

BALLADA A LA RESIDÈNCIA DE L’OBRA SOCIAL BENÈFICA DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

Ens trobàvem al pati de la Residencia de l’Obra Social Benefica de Castellar del Vallès, el dia de Sant Antoni de Pàdua, quinze minuts abans de les 17,30, el teacher Alfons, feia la xerrada tècnica, i amb catalana puntualitat començava la ballada.

Calia aturar la ballada perquè el reproductor donava ‘problemes’ res que no pugues solucionar la previsió dels Amics del Country de Castellar del Vallès, que duien en llapis de memòria que finalment es quedarà a la ‘casa’.

Ballaven bé, em direu que en tant que cronista és el que he de dir, el cert però, és que els residents gaudien com infants, i està clar que TOTHOM no pot equivocar-se oi?.

Després de la ballada – que sabia a poc al residents- i que per raons de logística no es perllongar, la casa oferia un lunch en acabar l’actuació – com és bona costum - , ens acomiadàvem amb el compromís de repetir l’actuació tant aviat com fos possible.

Els residents son un públic alhora que entregat, agraït, i la sensació de portar-los un bri de felicitat és molt reconfortant per a tots els que participen en aquests actes.

Al pati de la residència la Vicky decidia fer de fotògrafa.

LA BALLADA COUNTRY D’ALMENAR. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Ens trobàvem a les 8,00 del mati , amb catalana puntualitat – aquesta virtut l’aprenien els anglesos a l’època en que simulant ser amics de Catalunya, ens bescanvien per un penyal ple de mones – davant la benzinera que hi ha a la intersecció entre la Ronda Iberia i la carretera de Sabadell a Terrassa.

Allà pujàvem a l’autocar de l’empresa Mesa, que amb l’experta conducció del Pedro, ens duria en poc més de dos hores fins Almenar, a l’antic regne musulmà de Larida.

En el viatge els hauria explicat que passaríem pel naixement del Riu Anoia, i el lloc on lliura les aigües al Llobregat; que un cop a l’altiplà de la Segarra els rius no corren en direcció al mar – contradint al poeta – sinó terra endins fins al Segre, i alguna cosa més. La sortida però, organitzada pels Lucky Luke's i en la que els de Castellar del Vallès érem una minoria 7 persones comptant al conductor, no anava d‘aquest pal.

Quan arribàvem faltava encara més d’una hora per que comences la ballada, i a la Plaça de Catalunya encara estaven fent el muntatge tècnic.
Queien algunes roines que no s’atrevien però a fer aturar la ballada que la teacher local, la Rafi Vaca Molina conduïa amb desimboltura i eficàcia; feia algunes fotografies – és el meu rol - i aprofitava l’estona xerrant amb l’Antonio, marit de la Rafí, i perfecte coneixedor de la història d’Almenar, farà gestions per saber qui era l’arquitecte municipal quan es va fer el dipòsit d’aigua de trets modernistes, i m’explicava l’existència del banc de l’argolla on feien assentar per a rebre l’escarni públic als que feien malifetes – pensava que ara amb els partits de l’eix del mal, potser amb un únic banc no n’hi hauria prou, oi?-, el pou de glaç, i una munió d’històries que inclourien l’espai de l’antic cine d’estiu, on faríem la ballada desprès de dinar.

La ballada matinal concloïa amb la foto de grup tant cara als Lucky Luke's

Esperem tenir ocasió de retrobar-nos – si mes no – telemàticament i posar blanc sobre negre les històries de l’Antonio.
En anteriors visites ja documentàvem algunes coses :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/castell-dalmenar-dit-dels-moros-segria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/la-nouvelle-chapelle-de-sant-sebastia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-dalmenar-el-segria-lleida.ht

Quan al topònim, en la documentació antiga ja apareix la forma Almenar (Segle XI), que prové de l’àrab al-menar ‘talaia per a fer alimares- foguera que serveix de senyal-’.

Us heu parat a reflexionar sobre el fet que totes les comarques associades a les capitals de Catalunya, Tarragona, Barcelona, Girona, fan referència al nom de la capital excepte a Lleida, on la referència és al riu Segre?.

Arreu hi ha qui porta la roba interior, calces i calçotets amb els colors de la senyera, ara, a Catalans, amb deshonroses excepcions, als de Lleida no els guanya ningú.