Tenia lloc a Sala del Teatre de la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca, més coneguda avui com ‘ El Coro’.
La Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca, fou fundada l’any 1895; és una entitat sense finalitat de lucre, fidel representant a la població de Sentmenat de les societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, amb l’objectiu de divulgar i potenciar l’associacionisme a través del Cant Coral, i de qualsevol altra activitat representativa de la cultura popular Catalana.
Desprès de la Guerra Incivil- que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà - l’edifici fou confiscat per les ‘noves autoritats’, i no fou fins l’adveniment de la democràcia, i per les gestions dutes a terme pel diputat Carles Navarro Gómez (1949 - 2005), que finalment es produí la devolució als socis –propietaris.
Amb molta il•lusió – i dissortadament amb pocs recursos econòmics - s’està intentant recuperar l’edifici i amb ell la vinculació dels sentmenatencs amb aquesta institució.
Compartíem espai amb els Gegants de Sentmenat, als que en algun moment en semblava veure’ls seguir el ritme. Empre dic que a Déu li agrada el country, i no us ha de semblar estrany que també els agradi als Gegants,oi?.
Amb l’excusa de la Ballada faríem un sopar en el que tothom portava alguna cosa exquisida, que competia amb la ‘coca de poma de la Carmeta’ que ja forma part de l’univers gastronòmic de tothom.
La calor no afluixava – ni els ànims tampoc – , el dia següent però, encara era laborable per als qui tenen feina, i ara uns , ara els altres es succeïen els comiats fins que abans de les 00,00 – per evitar sobretot que els nostre vehicles es tornessin carbasses, com als contes - marxàvem tots deixant als Gegants la feina de vetllar per aquesta veritable ‘ casa de tots els sentmenatencs’.
