BALLADA COUNTRY DE FESTA MAJOR DE CASTELLAR DEL VALLÈS 2.014

Estava convocat a la Plaça de la Fàbrica Nova a les 19,00 hores , per assistir / retratar la Ballada Country de Festa Major de Castellar del Vallès, obligacions familiars però, em retenien fins quasi les 19,45 ; aquesta circumstància és molt freqüent en l’actualitat, avui – i ja fa un bon grapat d’anys - per manca de recursos econòmics a les nostres Administracions Locals, els ciutadans ‘ ens fem’, o ens ‘tornem a fer’ els actors de la majoria dels actes.

Feia aprofitant la pobra llum natural que encara restava les primeres fotografies, per passar a saludar als amics de Caldes de Montbui, Palau-Solità i Plegamans, Sabadell, Sentmenat, Terrassa,... , com bona part de les Ballades d’estiu, aquesta vindria a ser ‘una festa entre i per amics’.

Passaven llargament les 21,00 hores quan envoltats de foscor ens acomiadàvem, agraint la presència dels forans, i desitjant als veïns de Castellar del Vallès que passessin / tinguessin una bona Festa major.

BALLADA DE FESTA MAJOR DE SABADELL 2014. MORIR D’ÈXIT

La ballada estava convocada a les 19,30 al parc batejat com Plaça Marcet, que s’alçava a desgrat d’uns quants, dins l’espai que fins l’any 1969 havia ocupat l’Hospital i Casa de Caritat i Beneficència de Sabadell.

L’espai és clarament insuficient per donar cabuda alhora a usos tant diversos com, parc infantil, una zona de bancs per seure, una font monumental que quasi ningú recorda haver vist funcionar, i sota la qual hi havia uns serveis públics que fa anys que resten tancats – tot instal•lacions fixes – i un àrea central que acollia un cadafal i la zona destinada alhora als balladors i els espectadors que romanien drets , perquè ningú havia obert el suports de les cadires plegables.

De res servien els prec del speaker perquè els espectadors fessin lloc per deixar espai als balladors, i com dèiem al títol en molts moments la ballada moria d’èxit.

Quan començava un espectacle de foc a la intersecció amb la Ronda Zamenhof (Luis Lázaro Zamenhof, també Ludwik Lejzer Zamenhof o simplement LL Zamenhof ( Białystok , avui Polònia , llavors l' Imperi rus , 15 des de 1859 - Varsòvia , Polònia , 14 abr de 1917 ) metge oftalmòleg , creador del que volia ser una llengua universal , l’esperanto ) la Plaça es buidava sobtadament.

Havíem superat el nostre límit de temps – de fet soparíem passades les 22,00 hores - , i ens tocava deixar-ho justament quan ballar country era possible.

Cal felicitar als organitzadors, alhora que fer palès a l’ajuntament de Sabadell que no pot menystenir la col•laboració – desinteressada - de les Entitats cíviques d’aquesta forma tant clamorosa.

BALLADA COUNTRY DE FESTA MAJOR DE SENTMENAT 2.014

Començava amb catalana puntualitat a les 19,00 hores, i amb la música de D.H.S.S la primera cançó de la ballada, anava saludant als amics retrobats, ens mancava l’Emili Muntaner que s’havia incorporat al ‘Cor Celestial’ , dissortadament m’explicaven altres tragèdies que havien sacsejat al nostre ‘petit món’.

També al country és certa l’afirmació ‘ la vida continua’ , i al llarg de més de dues hores la música faria que un centenar llarg de balladores – sempre hi ha més dones que homes – centressin tota la seva atenció alhora que en ballar, en fer-ho de la forma correcta.

Abans d’acomiadar-nos l’esforça’t servidor de les begudes em recordava que a ELL no l’havia retratat, cosa que esmenava en aquell mateix moment.

Demà els que puguem ens retrobarem a la Plaça Marcet de Sabadell a les 19,30 en la Ballada de Festa Major.
Per als que no vaig tenir ocasió de dir-los-ho ahir – el temps és curt – que sàpiguen que també me’ls estimo.

V MARATÓ COUNTRY DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS.

Pujàvem la Rosa Salvador Aixendri, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins al turó més alt de l'entorn de Palau-solità i Plegamans anomenat la Serra, per fer la clàssica fotografia que encapçala la crònica de les ballades country, en aquesta ocasió la feia davant del mal dit castell de Plegamans del que ens diu la descripció tècnica que és un edifici quadrangular de planta baixa, primer pis, golfes i pati central.

La torre original, de finals del segle X o principis del XI, de planta rectangular, va ser reformada en el seu alçat entre els segles XIV i XV, en època més antiga es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre, probablement durant el segle XII es va afegir a la part exterior de la muralla de migdia una gran sala amb dos arcs de mig punt,es van afegir altres dependencies de manera que el conjunt adquirí la forma de planta quadrada amb un pati central, la reforma que es va fer entre els segles XIV i XV va atorgar al conjunt la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia.

Aprofitava que l’església de Sant Genis estava oberta per recollir també una imatge del seu interior bellíssim.

Advertia importants absències – en nombre i en qualitat - mentre saludava als amics que assitien com nosaltres a la V Marató Country; comparativament em semblava veure un menor nombre de balladores, i potser un creixement en quan al nombre d’espectadors.

Feia la meva feina – retratar als que ballen i xerrar amb els que no ho fan – i aquí en teniu una petita selecció :
Quan paraven per sopar, ens acomiadàvem dels amics que degustarien l’entrepà amb botifarra, i retornàvem a Castellar del Vallès.

La celebració del correfocs deixava sense places d’aparcament el centre de la Vila, sense que salpiquéssim veure cap indicació per deixar en vehicle en un espai habilitat ad hoc – ho anotem com a element a millorar en futures ocasions - ; Palau-solità i Plegamans ‘cremava’ literalment al voltant de les 22:00 hores del dissabte 30 d’agost.

BALLADA COUNTRY A L’ESPAI TOLRÀ.

Es traslladava – molt encertadament - de les 18,00 a les 19,00, i s’aplegaven un centenar de balladores.

Passaven pocs minuts de les 21,00 quan ens acomiadaven amb els millors desitjos per aquests mesos de calor.

FINAL DE CURS A 100MENAT COUNTRY

Feia molta calor com correspon al mes de juliol, i malgrat això en acabar el sopar i lliurar un obsequi als ‘Teachers’ tornaven a ballar, ara en el marc incomparable del saló de la Societat Coral Obrera ''La Glòria Sentmenatenca''.

Desfilàvem abans de mitjanit en previsió de que el nostre vehicle – com en el conte - es transformes en una carabassa.

Ens desitjàvem tots plegats el millor per aquestos mesos de calor.

XIII TROBADA COUNTRY A MOIÀ.

Estàvem convocats a la XIII Trobada Country a Moià el dissabte 5 de juliol a les 19,00 hores la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, arribàvem quan sonava ja la primera de les 50 cançons, i anàvem saludant amics als que no veiem en algun cas des de feia força temps.

Anotava de la llista de poblacions ( iniciativa que avui NOMÉS trobem a Moià ), que malgrat la coincidència de Ballades per arreu, ens aplegàvem persones de :

Vilanova del Cami, Anoia
Sentmenat , Vallès Occidental
Sabadell, Vallès Occidental
Rajadell, Bages
Moia, Bages
Manresa, Bages
Manlleu, Osona
Igualada, Anoia
Castellterçol, Vallès Oriental
Castellar del Vallès, Vallès Occidental
Calaf, Anoia

El nombre de balladores anirà en augment fins a les quasi 100 que evolucionaran per la Plaça de l’Església quan passades les 21,00 ens acomiadàvem.

Per descomptat tenia temps per arribar-me fins a Cal Maties, i fer una provisió de formatges del Montbru, penso que excepcionalment – aprofiteu si us agraden els formatges – la botiga té una dedicació absoluta als formatges, i en podeu trobar d’arreu de Catalunya, i àdhuc del món.

També quan a les 20,00 hores obrien l’ església arxiprestal, tenia ocasió de retratar el Crist de l’Agonia, obra de Francisco Asorey González (Cambados, Pontevedra, 4 de març de 1889 - Santiago de Compostela, La Coruña, 2 de juliol de 1961), en la seva època neohumanista, un més dels ‘tresors poc coneguts de Moià’.

Algunes de les cròniques de Moià, les trobareu al coneixercatalunya.blogspot.com