El grup cambrilenc tornava a la Plaça que els donava nom desprès d’un
pelegrinatge que els havia portat per diferents indrets de Cambrils, després
que el Consistori autoritzes la instal·lació d’un carrusel.
El propietari d’aquella instal·lació tenia molt interès en que el Country
tornes a les Palmeres, perquè la Ballada
convocava un gran nombre d’espectadors, al llarg de les més de 2 hores
de durada , i això facilitava l’activitat tant al Carrusel, com a les altres
instal·lacions. Sinergia, en diu l’enciclopèdia.
Molts dels espectadors em deien que havien trobat a faltar la Ballada
Country. Esperem que aquesta “Joint Venture”, es consolidi, serà bo per a tothom.
Anava fent fotografies, aquesta és la meva activitat en el món del Country.
Xerrava amb un dels balladors que m’explicava
que és natural de Vilaller a la Ribagorça, i tenia ocasió de parlar de l’importantíssim
– i poc conegut - Patrimoni històric de
la Ribagorça.
Se’ns feien les 23,00 sense adonar-nos-en, i em demanaven una darrera fotografia del grup.
Ens arribàvem fins al Sirvent, un gelat d’avellana i un de torró, serien el
colofó perfecte d’una vetllada que començàvem sopant al Park del Pescador.
La tornada fins a Castellar del Vallès era molt més fluida que ho havia estat la vinguda, el tràfic de
camions però, continuava intens,
Catalunya necessita molta més inversió pública.
