Dimecres 26 de juliol de 2023, sortíem de Castellar del Vallès, passades
les 18,00, anàvem a Cambrils on arribàvem minuts abans de les 20,00, teníem reserva
per sopar al Pòsit, i fèiem cua quasi 10 minuts- perquè sembla que tothom tenia
reserva – anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, i aconseguíem – té el seu mèrit- obrir la
carta al mòbil i demanar una amanida de meló i gambes, suquet de bacallà, sípia
a la planxa, per a beure un excel·lent rebels de batea, el cafetó – com sempre –
era obsequi de la casa.
La retrobada amb la Conxita era antològica, ens posàvem al dia, i la Maria Jesús, s’integrava al grup de balladores, i jo – com és bon costum – anava fent fotografies.
Xerrava amb un matrimoni,
que viuen a Sant Cugat, i tenen relació amb els
Arderius de Castellar del Vallès, ell m’explicava que era nascut a Caseres, a la Terra “ noble”, Alta és una “castellanada”, una més de les que ens imposava el REINO d’ençà de 1714, i jo li
deia que era nascut a l’Argentera, al camp jussà de Tarragona, Baix, és una “castellanada”,.., uff!
la Océane Pozzo, una estiuejant, ens retratava d’esquena, i ens regalava la fotografia, em deia que li donava la " sensació" que som una parella d'enamorats.
Passaven pocs minuts de les 23,00
quan ens acomiadaven de la Conxita, del Joan, i d’alguns amics que em preguntaven
on podrien veure les fotografies, estan a la pàgina https://www.facebook.com/joan.seminola , i
algunes- - el sr. Google és molt gasiu amb els que no paguem, i alhora escrivim
en llengua catalana- les incorporaré a la publicació.
Tots trobem a faltar les ballades davant el mar en l’espai que ara ocupa una " atracció " - al
gust del qui paga, vesteix en Tonet - , com diria l’Ermessenda de Valrà, oi?
La Maria Jesús declinava fer un passeig
i pendre’ns un gelat a cal Sirvent, i emprenien la tornada resseguint el
Passeig, el Port, la platja d’en Forés, Vilafortuny,..., faltaven pocs minuts
per a la 1 de la matinada del dijous, quan entrava a casa, desprès de tancar el
cotxe al Parquing de la Farinera, ens preníem un boldo, i ens estiràvem al
llit, ens adormien com dos infants.