El dijous 29.6.2023 celebràvem el final de curs dels Amics del Country de
Castellar del Vallès, si no vaig errat aquesta és la 19 vegada.
El dia havia estat plujós, i tot i que la previsió anunciava més aigua, passàvem,
sense dur paraigües, a
recollir a la Vicky i l Pedro- que feia anys i celebrava alhora el seu sant -,
i abans de les 21,00 hores érem a la Sala Blava.
Retrobava molts amics i trobava a faltar-ne alguns.
Aquest any el “ tradicional” sopar d’entrepans s’encarregava fora, el fet
si més no, endarreria una mica l’horari, tothom però trobava excel·lents els
entrepans, la coca, i el clàssic gelat.
Abans i desprès de l’àpat hi havia ballada, interrompuda breument per fer
el lliurament als “teachers” d’un obsequi per la seva bona feina.
Advertia – amb satisfacció – cares noves, se’ls identifica fàcilment perquè
ballen amb el cap cot, i mirant el que fan les del costat i/o les de davant.
La “degana” dels Amics de Castellar del Vallès continua plena d’entusiasme i vitalitat.
Les balladores s’acomiadaven fins al setembre, desitjant-se
un bon estiu.
Com estava anunciat – cada cop afinen més els del temps, oi?. - plovia mentre érem a la Sala Blava. Està clar però, que al bon Déu li agrada el
country, i quan sortíem advertíem que no plovia i que havia baixar força la
temperatura, de camí a casa els arbres ens deixaven caure alguna gota, ens acomiadàvem
del Pedro i la Vicky, i arribàvem a casa sense quasi mullar-nos. A la matinada
tornaria a ploure, i demà 30 anuncien mes tempestes, el risc de patir
restriccions en el consum domèstic sembla que s’allunya almenys pel que resta d’aquest
2023.
Us desitgem un molt bon estiu i esperem retrobar-nos al setembre per posar fil a l'agulla al curs 2023/2024 que serà el número 20; Carlos Gardel (Charles Romuald Gardès; Toulouse, Francia, 1890 / Tacuarembó (Uruguay), un 11 de desembre entre 1883 y 1887 - Medellín, Colombia, 1935), cantava " que 20 años no es nada", ho recordeu ?.