FESTA DE CLOENDA DEL CURS 2017/18 DELS AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Deien els avis, ‘ el llegir, fa perdre l’escriure’, i afegeixo jo ‘ el veure, també fa perdre l’escriure’. Havia compartit una agradabilíssima estona amb els amics del Country de Castellar del Vallès, que el dijous 28.06.2018 proppassat feien la cloenda de la seva activitat.

La festa té un guió que pet així dir-ho ha esdevingut rutinari; a continuació de les classes habituals, es reparteix un entrepà de llonganissa, un de pernill, i una pasta amb pinyons, regada amb un refresc, i més tard una copa de cava i un gelat.

En acabar es fa el lliurament d’obsequis als mestres, a la tasca dels organitzadors i familiars, i aquest any també a algunes alumnes que s’impliquen en la gestió.

La festa és bonica, dona ocasió de fer-la petar amb uns i altres, i d’assabentar-nos de les novetats, bones, regulars i/o dolentes que passen/passem uns i altres.

A tothom els millors desitjos per aquest estiu, amb l’esperança de retrobar-nos el proper curs. 2018/19

Disculpeu el retard d’aquest cronista que viatjava per les terres del Camp Jussà de Tarragona i la Conca de Barberà ahir divendres 29.06.2018

100MENAT COUNTRY. BALLADA A LA PLAÇA JOAN FONT SERRA. “ LA PROVA DEL COTÓ”

Country 100MENAT feia la ‘prova del cotó’ a la Plaça Joan Font Serrat (Can Palau) Sentmenat.

M’explicaré, fins a dia d’avui les ballades de Festa Major i altres dies assenyalats es feien a la Plaça que ‘recuperava’ per a la memòria històrica l’Anna Zamora Sala, allí l’inefable Sant Menna ( conegut quasi per arreu de Catalunya com Sant Cristòfol ), s’ocupava de tapar el sol – que no la seva llum – quasi des del començament de la ballada.

Està clar que per la ballada la plaça ha de quedar lliure, vàcua i expedita, i això complia un xic la vida del veïnat. Els dies Festius son pocs però, oi?.

Avui el sol durant bona part de la ballada s’amagava entre el núvols, la qüestió és ; tindrà la mateixa misericòrdia els dies de Festa Major?.

Indiferents a les meves cabòries, les balladores gaudien de la pista de basquet, em diuen que s’hi balla prou bé.

El sol va cada dia un xic més cap al nord-oest, i possiblement avui es donen ja les circumstàncies que permeten el ‘miracle del Puig de la Creu. Quan ens acomiadàvem passades les 20 hores encara estava força alt, i ja al damunt de la vertical del Puig de la Creu.

BALLADA A LA RESIDÈNCIA DE L’OBRA SOCIAL BENÈFICA DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

Ens trobàvem al pati de la Residencia de l’Obra Social Benefica de Castellar del Vallès, el dia de Sant Antoni de Pàdua, quinze minuts abans de les 17,30, el teacher Alfons, feia la xerrada tècnica, i amb catalana puntualitat començava la ballada.

Calia aturar la ballada perquè el reproductor donava ‘problemes’ res que no pugues solucionar la previsió dels Amics del Country de Castellar del Vallès, que duien en llapis de memòria que finalment es quedarà a la ‘casa’.

Ballaven bé, em direu que en tant que cronista és el que he de dir, el cert però, és que els residents gaudien com infants, i està clar que TOTHOM no pot equivocar-se oi?.

Després de la ballada – que sabia a poc al residents- i que per raons de logística no es perllongar, la casa oferia un lunch en acabar l’actuació – com és bona costum - , ens acomiadàvem amb el compromís de repetir l’actuació tant aviat com fos possible.

Els residents son un públic alhora que entregat, agraït, i la sensació de portar-los un bri de felicitat és molt reconfortant per a tots els que participen en aquests actes.

Al pati de la residència la Vicky decidia fer de fotògrafa.