Ens fèiem la fotografia de grup al costat del carruatge, tant bon punt havíem desenganxat els cavalls, i ens lliuràvem en cos i ànima a ballar com si d’això en depengués – que en depèn - la nostra vida.
Coincidiríem amb personatges peculiars :
Els indis llegendaris :
El barman del cafè :
I fins – crec que era ell – amb el General Custer.
Ens trobàvem amb els amics de the Dreamers, i ballàvem plegats per aconseguir malgrat les expectatives negatives , donar la volta a la situació, i fer tornar la vida al carrer major, i a la Vila de Castellar del Vallès.
Ho fèiem sota la ‘presidència’ de l’escut de la fàbrica Tolrà, coetani d’aquell Far West que omplia el carrer de gom a gom.
