Posava aquest mateix títol a la fotografia que penjava a blocdefotos.cat , en ambdós casos ho feia amb plena consciència.
La Montserrat és l’ànima de l’ Associació Ripollet Country Line Dance, i recentment ha passat per una intervenció quirúrgica que li feia impossible calçar-se les botes com la resta del grup, que sota un sol d’injustícia feien en el marc de la Festa Major 2012 de Ripollet ( El Petit Ripoll ), una Ballada-Demostració a la Plaça Pere Quart.
Al començament s’assentava al costat del disc-jockey , però ben aviat, primer amb evidents símptomes de dolor, i desprès clarament abduïda pel country, pujava al cadafal per ensenyar alguns passos al públic que malgrat la desavinença de l’horari s’havia anat congregant.
Quan la retratava tenia clar que la seva particular peripècia vital era mereixedora d’una crònica especial.
martes, 28 de agosto de 2012
COUNTRY AL SOL, RIPOLLET 2012
Anàvem a Ripollet la Maria, la Maria Jesús i l’Antonio, ens hi portava un doble motiu : visitar a la Teresa i l’Antonio, i gaudir amb ells d’una Demostració de ball linedance i country, a la Plaça Pere Quart, a les 18 hores !!!!!!. Aquesta hora torera ‘ las cinco en punto de la tarde’, és un despropòsit absolut un 27 d’agost, i això malgrat que al Govern del Regne d’Espanya, li sembli lògic posar un IVA CULTURAL a les curses de braus, i un IVA DE LUXE a la compra de llibres de text.
Sota un sol d’injustícia feien, l’ Associació Ripollet Country Line Dance, els darrers assaigs abans de pujar al cadafal.
En poca estona, i malgrat les condicions extremes, prop de 30 graus de temperatura i amb una humitat que superava el 80%, aconseguien atreure l’atenció del públic; al que farien fins i tot ballar, quan passades les 19,30 el sol començava a davallar.
Des de les grades que s’anaven ocupaven a mesura que es reduïa la força del sol, la Teresa , l’Antonio i la Maria, envoltats de gent, gaudien de l’espectacle.
Felicitats a l’ Associació Ripollet Country Line Dance per la seva actuació, i una petició a l’Ajuntament del ‘Petit Ripoll’; a l’estiu no cal programar res abans de les 19,00, i menys encara quan l’escenari és un espai diàfan – sense ombra -, com la Plaça dedicada al poeta, Joan Oliver i Sallarès, (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), que emprava el pseudònim Pere Quart, i al que Catalunya i el món, li deuen entre moltes més coses, les ‘corrandes d’exili’.
Sota un sol d’injustícia feien, l’ Associació Ripollet Country Line Dance, els darrers assaigs abans de pujar al cadafal.
En poca estona, i malgrat les condicions extremes, prop de 30 graus de temperatura i amb una humitat que superava el 80%, aconseguien atreure l’atenció del públic; al que farien fins i tot ballar, quan passades les 19,30 el sol començava a davallar.
Des de les grades que s’anaven ocupaven a mesura que es reduïa la força del sol, la Teresa , l’Antonio i la Maria, envoltats de gent, gaudien de l’espectacle.
Felicitats a l’ Associació Ripollet Country Line Dance per la seva actuació, i una petició a l’Ajuntament del ‘Petit Ripoll’; a l’estiu no cal programar res abans de les 19,00, i menys encara quan l’escenari és un espai diàfan – sense ombra -, com la Plaça dedicada al poeta, Joan Oliver i Sallarès, (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), que emprava el pseudònim Pere Quart, i al que Catalunya i el món, li deuen entre moltes més coses, les ‘corrandes d’exili’.
domingo, 26 de agosto de 2012
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, III MARATO COUNTRY
Els telenotícies anunciaven al ensems la fi de la calorada i el començament de l’època de pluges; la Rosa, la Maria Jesús i l’Antonio, teníem però el dissabte 27 d’agost a la Plaça de l’Estruch de Palau-solità i Plegamans, un compromís amb la III Marató de Country que es duia a terme coincidint amb la Festa Major d’estiu.
Potser les circumstàncies climatològiques esmentades, potser la coincidència amb altres ballades arreu de Catalunya, potser la tristíssima realitat de la crisis econòmica que castiga particularment a la classe treballadora, potser,... o fins la combinació de tot plegat, el cert es que s’apreciava una minva d’assistència en relació a l’anterior en que ja s’havia dut a terme en aquest mateix indret.
Saludava als amics de Can Falguera, de Castellar del Vallès, Lliça d’Amunt , Moià, Òdena, Sentmenat, ....
Començava la ballada a les 19,30 sota un cel enfosquit que únicament intensificava la sensació xafogor; per a futures edicions atenen el fet que a darreries d’agost s’escurça notablement el dia caldria considerar la possibilitat de començar un xic més aviat.
Mentre els balladors gaudien a cor que vols primer de la musica en disc, i desprès d’una actuació en directe dels The Texans, sota la porxada s’anava feinejant per preparar el sopar.
En el parèntesis que començava a les 21,30 ens acomiadàvem, felicitant a la colla local per la perfecta organització.
Potser les circumstàncies climatològiques esmentades, potser la coincidència amb altres ballades arreu de Catalunya, potser la tristíssima realitat de la crisis econòmica que castiga particularment a la classe treballadora, potser,... o fins la combinació de tot plegat, el cert es que s’apreciava una minva d’assistència en relació a l’anterior en que ja s’havia dut a terme en aquest mateix indret.
Saludava als amics de Can Falguera, de Castellar del Vallès, Lliça d’Amunt , Moià, Òdena, Sentmenat, ....
Començava la ballada a les 19,30 sota un cel enfosquit que únicament intensificava la sensació xafogor; per a futures edicions atenen el fet que a darreries d’agost s’escurça notablement el dia caldria considerar la possibilitat de començar un xic més aviat.
Mentre els balladors gaudien a cor que vols primer de la musica en disc, i desprès d’una actuació en directe dels The Texans, sota la porxada s’anava feinejant per preparar el sopar.
En el parèntesis que començava a les 21,30 ens acomiadàvem, felicitant a la colla local per la perfecta organització.