MOIÀ 2.011, BALLADA D’HIVERN.

Anàvem la Rosa, la Maria i l’Antonio el dissabte 29 de gener a Moià; en aquesta ocasió no ens acompanyarien la Vicky i el Pedro, compromesos en un altre lloc a la mateixa hora; feia un dia rúfol, a la nit fins havien caigut algunes volves de neu per les alçades de l’altiplà Moianès ; malgrat això – com sempre – els ànims eren alts, i ens aturaríem a recollir imatges de Santa Maria del Villar, i des d’aquesta preciosa ermita romànica , de la casa pairal que conserva l’encís del període medieval; la Rosa tenien pendent visitar el rentador de llana, i l’ermita de Sant de Gaietà, ambdós edificis dins del terme de Castellterçol; li sorprenia molt agradablement la raconada, prop del polígon industrial on es conserven les restes d’aquella activitat – que avui es qualifica de pre- industrial - que exercien els paraires .

Arribàvem a punt, a les 17,00 – hora torera, i sembla que ara també Country - en que començava la ballada; sobre la plaça enrajolada, ha calgut llençar sal, i malgrat això al llarg de la tarda, tenim constància de la caiguda de dos persones adultes i d’alguna quitxalla; ens expliquen que la vinculació amb la ‘botifarrada’ a benefici de la Passada de Sant Antoni, ha portat a mantenir la convocatòria en aquest punt. Recollim les critiques d’alguns balladors, que han vist a banda del risc, com la sal malmetia el seu calçat i fins els baixos dels pantalons.

Saludem als amics de la Catalunya interior de :

Avià
Calaf
Cardona
Cassa de la Selva
Castellnou de Bages
Castellterçol
Igualada
Manresa
Moià
Navès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Pere de Torelló
Sant Salvador de Guardiola
Solsona
Torelló

També als de ‘les terres baixes ‘:

Castellar del Vallès
Sabadell
Sentmenat
Terrassa
Viladecavalls

I, finalment als del litoral :

Barcelona
Vilanova i La Geltrú

Ens alegra veure al Ramón i a la Teresa, que malgrat l’estat del paviment i amb el braç enguixat, faran uns quants balls.

Comptaré al voltant de 300 persones, 200 ballant la major part dels temps, que resisteixen prou bé l’ambient gèlid – 3 graus positius a les 18,00 -.


El foc que generarà les brases per coure les botifarres, i el fum de la llenya cremada, s’integren a la ballada.


Quan ens acomiadem dels amics de Moià, prop de les 20,00, el termòmetre s’acosta als 0,00, que superarà en negatiu a l’alçada de Sant Quirze de Safaja; fem el retorn amb tots els sentits posats en la conducció, i sempre amb marxes curtes.

Les terres del Vallès ens acullen amb temperatures positives, 1,00, 2,00, 3,00, 4,00 , quan el Joan i la Natalia ens fan llums a la rotonda de Sentmenat, i ja dins del nucli urbà de Castellar 5,00 quan deixem la Rosa a casa seva prop de les 21,00.

Les hores ‘d’espectador’, m’han costat un petit ensurt de salut; això amics lectors ha fet que aquesta sigui una crònica ‘tardana’.

Sembla finalment que no serà res; el proper any hauré d`afegir el passamuntanyes, perquè dobles mitjons, botes i guants, ja formàvem part del vestuari ‘bàsic’.

Felicitar als organitzadors pel detall de la llista on els balladors indiquen el poble de procedència , i per la feinada que tot això els comporta any rere any . Al disc-jockey li desitgem una recuperació total i ràpida.

Fins la propera !!!!