El Country incombustible, fi de curs a Sentmenat.

Ens trobàvem a les 14,00 al ‘Coro’, l’edifici centenari de la Coral Obrera la Gloria Sentmenatenca, les balladores prèviament s’aturaven a la Plaça de l’ajuntament per anar signant la que és ja la imatge símbol d’aquest curs; la foto de grup feta a les escales de la Gloria .

Ens serveixen un dinar saborós i variat, amanides, fricandó, postres, gelat, cafè; tot regat amb aigua, vi i unes copes de cava català. El Toni i la Elisabet, reben amb molta il•lusió la foto signada, que va acompanyada d’una estada en un spa.

No eren encara les 18,00 hores quan dona inici la ballada que es perllongarà quasi fins a les 21,00 hores.

El consum d’aigua i begudes no alcohòliques anirà creixent de manera exponencial tota vegada que la intensa calor i l’activitat física comportem – com és natural i lògic – una gran pèrdua de líquids.



El Joan, el Pedro i jo, ‘ fem campana’ i ens arribem fins a Caldes de Montbui, on vull recollir imatges de Sant Martí de Rovinyó, prop de la casa del Pascol, entre els quilometres 2 i 3 de la carretera que puja al Farell.



A la tornada recolliré algunes imatges més fins que son quasi les 19,30 , i m’acomiado de tothom desitjant-nos unes bones vacances , i convocant-nos per la ballada de Festa Major.

Que l’estiu ens porti tota l’alegria, la tranquil•litat i la pau que ens son tant i tant necessàries !!!!!

© Antonio Mora Vergés

Terrassa, ballada de Festa Major

El dissabte 3 de juliol, ens retrobàvem amb vells amics, el motiu en aquesta ocasió era la convocatòria a la Plaça del Progrés, per ballar tots junts i ‘fer Festa Major’.

La coincidència amb altres festes i celebracions redueix quasi a la meitat el nombre de balladores que estimo en 150; l’inici del període de rebaixes, en una situació econòmica tant difícil com la que vivim, fa que també el nombre d’espectadors sigui menor.

La tarda calorosa no fa minvar l’entusiasme de les balladores que seguint l’exemple dels qui estan dalt de la tarima, entre els que destaca la Neus Pino, ballen i ballen, al so de la musica , amb l’ajuda dels clàssics vanos que creen la il•lusió d’una mica d’aire.

Faltaven algunes cançons pel final quan ens acomiadàvem dels organitzador i amics, felicitant als primers i convocant-nos amb els segons per la primera ballada de country a la Vila de Caldes de Montbui el diumenge 4 de juliol a les 18,00 hores.

Potser els habitants d’aquella ‘vila termal’, suporten la calor estiuenca millor que la resta dels mortals. Us ho explicarem ben aviat.

Castellar del Vallès, fi de curs.

Ens trobàvem el dijous 1 de juliol un grapat d’amics del Country d’aquesta vila que senyoreja les terres altes del Vallès Occidental; el pla, com cada any, era passar una bona, agrair les moltes fineses de persones concretes que esmercem temps i energies en benefici del country i dels qui el practiquen; compensar – mínimament – l’esforç dels professors, i admirar-nos de l’adequada progressió de totes i cadascuna de les balladores.

[ segueixo el criteri internacional d’esmentar únicament el sexe del grup majoritari, ho faig contra la costum – mala costum – de citar, balladores i balladors; recordo – i no fa gaires anys – que les dones no existien socialment ]

Degustàvem entrepans i gelat, i novament fins la mitja nit, a ballar tothom !.


Ens acomiadem amb els millors desitjos per les properes vacances, i amb el ferm compromís de treballar perquè la ballada de Festa Major a la Plaça Calissó, sigui – un any més - un dels actes que convoquem a més castellarencs.

CALDES, COUNTRY SOTA LA PLUJA

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Verges, fins Aquae Calidae , la Vila termal de Caldes de Montbui. Estàvem convocats a una ballada country. Plovia lleugerament quan creuàvem Sentmenat.

Ens arribàvem prèviament a a la plaça de la Font del Lleó; calia recollir una imatge d’aquest brollador d'aigua termal , el més característic de la població, on l'aigua surt a 74º C de temperatura.

La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps.

La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Els vilatans utilitzen encara avui dia l'aigua per diverses tasques domèstiques com cuinar els llegums, netejar...

Plovia amb intensitat quan arribàvem a la Plaça de la Salut; ens esperarem quasi mitja hora, i finalment - la passió és incontenible – podré recollir imatges d’una ballada amb paraigües.

Està clar que al bon Déu li agrada el country, i passada quasi una hora, tornarà a brillar el sol; recolliré una imatge amb l’arc de sant Martí de fons.



La ballada acompanyada amb la degustació – per a qui hi vulgui- de botifarra de Caldes, continuarà passades llargament les 21,30 quan ens acomiadem dels amics.

RUBÍ, BALLADA DE FESTA MAJOR A L’OMBRA DEL CASINO.

Ens citaven el diumenge 27 de juny de 2010 a la Plaça Catalunya de Rubí ; dins dels actes de la Festa Major, tindria lloc una ballada de Country a les 20,00.

Deixàvem el vehicle a mig camí de Sant Muc; malgrat la greu crisi econòmica la gent te ganes de divertir-se.

La ballada – com diu el títol – es farà – literalment – a l’ombra del Casino, que facilitarà – gratuïtament - aigua a les agosarades balladores. – hi ha moltes més dones a la Plaça de Catalunya , i cal seguir les normes internacionals, que diuen que ‘s’expressarà el sexe de la majoria’ ; a Catalunya tenim el mal costum polític, de fer esment èxplicit d’ambdós sexes, catalans, catalanes,... -

Tinc ocasió d’accedir a l’interior del Casino, i em meravello al ensems de la seva magnificència, i de l’estultícia política que furta als rubinencs o rubinesos la possibilitat de gaudir d’una tant excepcional instal•lació.

Compto una mitjana de 100 persones ballant durant les més de dues hores en que els sons del country , van senyorejar-se de la Plaça de Catalunya, amb una mitjana d’espectadors – de totes les edats – que en tot moment superava els 500.

Saludava amics de Rubí, Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, de la Colònia Güell,... una vegada més vaig trobar a faltar la salutació des de l’organització als que s’havien desplaçat fins a Rubí, per donar més relleu a la seva Festa major.

Em feia particularment feliç, recollir imatges de la reincorporació al Country, d’un vell amic.

Passades les 22,00 hores en acomiadàvem dels organitzadors, felicitant-los per la seva bona tasca, i esperonant-los a continuar.

Fins al vehicle, - situat a l’altre costat de la riera - hauríem de superar el Correfoc, i altres multituds que anaven o venien d’alguna de les moltes activitats de la Festa Major.

Tornàvem a casa per la carreta de Sant Quirze del Vallès, Sant Feliuet de Vilamilans , roman a les fosques quan arribem a la intersecció amb l’autopista Manresa-Barcelona.

El country és un eficaç mitjà per conèixer Catalunya.

© Antonio Mora Vergés